A la llum d'un fanalet

29 de juny 2010

Proposta de Relats Conjunts: Saturn devorant un fill

SATURN DEVORANT UN FILL, Goya 1819-1823

-Mare...podem anar al parc?
-Un moment Marc! Una mica de paciència. Ara marxarem...
-És que em fa molt mal la panxa...i tinc caca!
-Però si encara no fa ni mitja hora que n'has fet!
-Ja...però...després de veure aquest quadre...Mare! Va...porfa...que no aguanto...

Paraules osques

Paraules osques

en terres de tartera.

El verd resisteix.

24 de juny 2010

Em deixava endur

Em deixava endur pel vent,

i el vent, alhora,

em portava els colors de la tarda.

Desolació

Avui m’he estrenat al sol. Poqueta estona. Havia pensat en anar-hi aviat, però me n’he desdit per estalviar-me el panorama de la platja després d’una revetlla.
Tristament, no me l’he pogut estalviar. A quarts de dues, la sorra era plena de llaunes, ampolles, buides i trencades, capses de coets i trons, deixalles…No m’he pogut descalçar fins arribar arran d’aigua.
Em costa entendre que no puguin anar de la mà una certa disbauxa amb un mínim de respecte. Havia fet i faig la cabra, m’ho havia passat molt bé, havia transgredit, m’havia emborratxat d'emocions-entusiasmes i cerveses, m’havia deixat anar, i a hores d’ara encara m’hi apuntaria; però mai m’hagués quedat tranquil·la marxant d’una platja, d’un bocí de bosc, d’un parc qualsevol, deixant l’espai tant bé o millor de com me l’havia trobat.

Una certa desolació, que m’envaeix.

He optat per abstraure’m amb El silenci dels arbres que va recomanar la Joana en les seves grans joies.
Asseguda arran d’aigua, tenia les paraules, el sol, i la remor del mar.

Aquesta matinada, he escoltat la notícia de Castelldefels i el tren que ha embestit les persones que creuaven la via a quarts de dotze per anar a celebrar la revetlla.
Desoladora notícia. Tristesa. Potser, de no haver succeït, m'hagués mira't la sorra amb uns altres ulls.

Les imatges avui: ni en color, ni en blanc i negre.