05 de gener 2009

Sedassant les engrunes de l'ahir.

Sedasso les engrunes
de l'ahir.
No tanco calaixos.
Ni m'he decidit a baixar les persianes.
Només sedasso les engrunes

en un intent
- ferm i decidit -
a reeixir.

4 comentaris:

barbollaire ha dit...

Els teus versos...

Ja sé que no t'he fet cas, però és una llicència poètica.
Sé que no sabries, o dubtaries, en donar el primer pas.

m'agradaria saber-me il·luminat per aquest fanalet ben sovint.

Una caixeta de petonets dolços.

T'estimo.
:o)*

fractal ha dit...

Una llum blava, en un inici que és un reinici, "ferm i decidit"...I és clar que sí!
No puc imaginar un millor proposit per un any que comença.
O per una vida, que sempre continua.

Endavant!
Ah, i jo també t'estimo, però això ja ho saps una mica
.

fanal blau ha dit...

barbollaire, que rar se'm fa escriure't amb aquest nom...
Un gràcies des de l'ànima! L'empenteta que calia, i la fotografía que, trobo, ha quedat preciosa!


fractal, no sé si estaré a l'alçada...
Ara n'hauré d'aprendre un munt d'aquest món de la blogosfera.

Carme ha dit...

Fanal blau i Barbollaire, us ha quedat preciós, preciós de veritat.
La foto ha quedat molt bé i la capçalera, la lletra i tot, que maca. Jo no sé com feu aqueste s coses.

I el primer poema, m'encanta com tots els que vaig llegir-te i un punt d'oiptimisme per a començar em sembla fantàstic.

Passaré per aquí, no ho dubtis pas. Una abraçada.