09 de març 2011

De la ciutat que mai s'acaba


De la ciutat que mai s'acaba, 
tot i la pressa del temps.
De Hopper, i l'ai al cor, Le Corbusier i Man Ray.
Veure el cel, des del cel, i als teus ulls.
Escarafalls i riures incontinguts
en un carreró on la gendarmerie
persegueix, amb comicitat, uns lladregots.
Mentre nosaltres ens robem l'ànima
però sense deixar que mai,
tot i que enxampada en el delicte amorós,
resti empresonada.
I que el temps ens acompanyi.

28 comentaris:

El porquet ha dit...

I que el temps no empresoni aquest delicte amorós, ja que aquest vol i demana tot el temps del món.

Elfreelang ha dit...

Quin poema fanal! m'ha agradat moooltíssim! delicte amorós? tan debò un codi penal ple d'aquest delictes!

Carme ha dit...

A mi també m'agrada molt... robar-se l'ànima, sense empresonar-la. Molt.

maijo ha dit...

Aquest poema està prenyat de conplicitat, és un diàleg amb l'altre, amb el company del cel més íntim. Tot ell és una bella imatge.
Felicitats.

Guspira ha dit...

Ooooh que bonic, però que bonic... :)

jordim ha dit...

el tiempo es muy suyo..

Olguen Dalmasas ha dit...

Bonic llegir paraules dolces, de lladres d'ànimes i de ciutats llunyanes on tot té cabuda.

Joana ha dit...

Robar amor, lladregot de temps...
Qui pogués viure en un cel així!
petons guapa...com en saps d'escriure...punyetera :)

kweilan ha dit...

A mi tb m'ha agradat molt!!!

Mortadel·la ha dit...

Dec estar tova... m'has fet plorar.

Cèlia ha dit...

I que el temps acompanyi els amants sense presons! Un bell poema d'amor! A mi també m'ha encisat!

jordicine ha dit...

Sobre tot que el temps i la sort ens acompanyi. Preciós. Un petó i fins aviat.

jomateixa ha dit...

molt bonic, l'he llegit unes quantes vegades per gaudir-lo millor.

GEMMA ha dit...

Preciós encanteri.

Salut!

fanal blau ha dit...

Gemma,

a mi també em té encantada, per que mai ens va quedar empresonada, i el temps continúa acompanyant-nos més enllà de París.
Una abraçada!

fanal blau ha dit...

Gràcies, jomateixa!
Fins i tot jo que l'he escrit, he tornat a llegir-la més d'una vegada...:)

fanal blau ha dit...

jordicine...
ara m'ha vingut al cap el "que la suerte nos acompañe"...;)
Un petó, guapo!

fanal blau ha dit...

Cèlia,

una bonica història d'amor, que de manera distinta, conserva molt d'amor encara.

fanal blau ha dit...

Anuska!!!

si ho sé, no el penjo!
vaja...
De tota manera, plorar...també va molt bé!
Un petó!

fanal blau ha dit...

Gràcies. Kweilan! Veig que vas enfeinada perquè ara ja comprimeixes els tb! ;)
Una abraçadeta...:)

fanal blau ha dit...

Joana...ja saps...amb el temps i els anys...
Ara que si fos lladre d'amor...
Punyetera!!! ;)

fanal blau ha dit...

Olguen, les paraules, sempre millor dolces; i les vivències, també!
Una abraçada!

fanal blau ha dit...

jordim,

es lo que tiene el tiempo...
benvingut!

fanal blau ha dit...

Moltes gràcies, Guspira!
Una abraçada amb xispa! :)

fanal blau ha dit...

Gràcies, maijo!
La complicitat hi és!
Un petó, artista!

fanal blau ha dit...

Carme,
em sembla que tu i jo ens entenem! :)

fanal blau ha dit...

El...elfreelang!
Jo també vull un codi penal així!
Acaba d'aprofitar els darrers bocins blancs!
Una abraçada!

fanal blau ha dit...

Però que no ens empresoni mai, Porquet!
Un petó o un gruny simpàtic!