20 de març 2012

Blauwe zee


Amb un cert enjòlit,
en aquest precís instant,
l’aire et duu en vol,
cap a d’altres indrets.
Deixes vells carrers coneguts
pintats de ciutat 
oberta al mar
per a engolir-ne,
d’altres, amb la mirada.
Amb el blauwe zee als ulls
estrenes nou viatge
i primavera.
Geweldige reis!


13 comentaris:

Barbollaire ha dit...

mars que volen, justament avui...?
tu no saps el joc que dona...!
;¬)****

El porquet ha dit...

Amb un peuet tocant la terra que t'estimes es pot viatjar arreu i gaudir de les experiències que ens esperen!

Carme Rosanas ha dit...

Bon viatge a tots els mars que volen...

I gràcies per la cançó, m'arriba en un bon moment...

novesflors ha dit...

Estàs feta una gran viatgera i una gran políglota.

Anònim ha dit...

QUE TOTE LA FORÇA DE LA PRIMAVERA,EMPENYI EL TEU VIATJE.
JUGANT AMB BARCELONA

lolita lagarto ha dit...

he hagut de mirar a google les parauletes neerlandeses i encara no me ne'n surto..:)
feliç primavera Fanaletti!!
i m'encanta les diferent llums de la foto..
petó de la cosina.. la Vera..:)

M. Roser ha dit...

Si has viscut en aquestes casetes del carrer del mar , deu ser molt difícil acostumar-se a un altre estatge, sobretot ara que ja és primavera!

Alba ha dit...

Estrenar viatges sempre és necessari. Córrer per nous camins, respirar amb esperança...
Em sumo a aquest esclat de flors que ens dóna la primavera!
Abraçada!

Glo.Bos.blog ha dit...

Estrenem Primavera amb un vent que s'emporta les escorrialles de l'hivern.
A gaudir-la tant com es pugui!

fanal blau ha dit...

Gràcies a tots i totes per passar per casa!
La Mar ha marxat a treballar fora. Com a tants joves els toca fer-ho!
:)

ilargia ha dit...

:)
amb la mirada plena de llum..un sol esplèndid i una gent encantadora..el cor no deixa de pertànyer allà on hi tinc la meva gent :) gràcies pels ànims, cançons i fotografies. Una abraçada ben ben forta! parlem aviat ;) muuuuuuuuuuià

gripaublau ha dit...

Carrer de La Mar.
De fanal el sol rogent,
les ones blanques

mar ha dit...

arribo tard...
però espero que no massa...

:)
el vol em va dur enllà...
vaig trescar per carrers d'aiguamarina,
endreçant niguls a les butxaques
i llevant a l'esguard...

i de tornada,
duia la primavera al cor
i nous cels per estimar!

petó dolç fanal!