06 de desembre 2012

M'aturo






M’aturo.


No sé si ha estat el cautxú de les rodes

que m’han fet frenar,

o la pluja que queia

deturant els virs constants de les rodes

girangonçant allò que no s’entén,

El soroll del xerrac

m’ha ferit  les mans glaçades

i quan m’ha vist llepar-les,

ha mirat dessota,

mentre, amb una clucada d’ulls,

m’ha dit:

-       No pateixis, dona, que només serà una branca.

És vell, però sa. Només li fa mal un dit.

El guareixo.

(Amsterdam, 1 de desembre de 2012)


dedicat a novesflors, a fra miquel, i a la bellesa dels arbres.

10 comentaris:

Sergi ha dit...

Ostres, quina escultura més curiosa, dalt de l'arbre. Sembla una broma, però queda molt bé allà, no? Esperem que a l'arbre no li faci mal.

novesflors ha dit...

Els arbres encara ens protegeixen, malgrat tot i malgrat nosaltres mateixos.

Gràcies, fanalet.

Garbí24 ha dit...

No cal dir-hi res més que fantàstic, boniques paraules

Joana ha dit...

Guarir l'arbre que bonic. Cuidem-los, ens fan falta:)
Bon pont Fanalet!

Joan Guasch ha dit...

per desgràcia aquí hem perdut el respecte pels arbres, i així ens va.

Glo.Bos.blog ha dit...

Jo me'ls estimo als arbres. Si els abraces et transmeten molta força.

Alba ha dit...

Aturant-nos és com observem i gaudim més d'allò que ens envolta...
Quin lloc més original de posar l'estàtua!

fra miquel ha dit...

Si, de vegades als arbres els fa mal algun dit i s'han de guarir.
Molt bonic el poema FANALET.
Gràcies per la dedicatòria.
Una abraçada

PS: Curiosa l'escultura ;o)

Carme Rosanas ha dit...

És preciosa la foto i el poema.

Ben tornada, fanalet, amb noves imatges i nova energia!

Rafel ha dit...

Aquest parc d'Amsterdam em sona, el poema li fa els honors i les branques fan reverència.