03 de juliol 2013

Aturo


Aturo,
fins que l'embassament de tristesa
desaigüi i els porus se'm facin permeables
a l'absència, no a l'oblit.
Aturo, perquè tampoc sé trobar cap altra manera.




23 comentaris:

XeXu ha dit...

Una abraçada forta Fanalet. Quan vulguis moure't, aquí estem.

Jordi ha dit...


Tal vegada, cal saber aturar-se per guanyar en perspectiva i poder pair l'absència, que mai l'oblit, en la distància...

M. Roser ha dit...

Deixem que el doll de tristesa llisqui amb suavitat, l'absència serà menys punyent i l'oblit no tindrà mai cabuda en els nostres sentiments...
Petonets de bona nit.

Carme ha dit...

Atura't tot el que calgui i en un moment o altre l'embasament de tristesa començarà a fluir i marxar poc a poc...

Una abraçada dolça, estimada.

Montse ha dit...

Fins aviat, Fanalet! un petó.

Barbollaire ha dit...

Entenc la teva aturada.
No m'agrada, et seré sincer, perquè tu mai, mai, t'has aturat. Ni ens has deixat, a les persones que estimes, que ho féssim.

Entenc la teva aturada. I em dol.

I saps que, si em fos donat, el faria meu el teu dolor per recuperar-te el somriure.

Malgrat tot, no t'aturis excessivament gaire.

Sé que saps com fer fluir la tristesa perquè no et quedi al dins.
Sé que saps com fer que, el que ara és tristesa, trasmudi en records dolços de somriures suaus i enyorats.

Cuida't.
Deixa'ns cuidar-te un xic.
Fins i tot esbojarradament.

T'estimo.

:¬)*************

Judit ha dit...

Les festes més boniques són les que tenen fanalets blaus...

Et podria dir que no deixis que la tristesa apagui aquesta llumeta, però és massa fàcil de dir.

Per això prefereixo convidar-te a casa meva (literalment) i qui sap? Potser un paisatge diferent, unes olors diferents, unes veus diferents, unes històries diferents, et facin, encra que només siguin uns dies, deixar de pensar en les absències!

Galionar ha dit...

Escolta el teu cor, Fanalet, que és savi i sap què et convé. No forcis res, i el dia del tornar arribarà quan menys t'ho esperis. Em trobaràs aquí, tot i que potser en silenci.
Una dolça abraçada, bonica!

novesflors ha dit...

Crec que la teua medicina és el temps. Per això, estic segura que tornaràs, quan el pes de tristesa que ara suportes se't vaja alleujant. El temps no elimina els records però ens ensenya com caminar amb ells i que ens facen companyia.
Una abraçada.

rits ha dit...

Un petonet ben i ben gran!!!!

Saps, aquesta planta és ben especial per a mi. Em recorda el iaio. En tenia una de ben maca i un any es va preocupar moltíssim xq cada dia la veia més apagada, amb menys fulles i no entenia xq. La va observar dia i nit fins que va descobrir que ma germana, que començava a caminar es dedicava cada dia a anar fins a ella i arrencar una fulla! i es va fer un tip de riure i cada vegada ho explicava. I ara, ma germana, ma mare i jo, en tenim de ben formoses a casa, per recordar-lo i somriure.

Glo.Bos.blog ha dit...

El pas del temps ens ajuda a conviure amb els records i amb les absències.
Cuida't, bonica.
Una abraçada.

Guspira ha dit...

Pren-te el temps que necessitis, fanaleta... però sàpigues que som aquí i que et trobarem a faltar...
T'envio una abraçada molt dolça i plena d'ànims...

Elfreelang ha dit...

atura't el temps que et faci falta per esmorteir el dolor, t'envio una gran abraçada!

GEMMA ha dit...

Petonàs, et truco.

maijo ha dit...

Sempre hi ha un moment en que l'aturada és l'únic camí possible. Els bons guerrers saben que s'han de curar les ferides per a continuar la lluita. Aquest moment -tot i estant aturada-, destil.la versos preciosos.
Una forta abraçada.

sargantana ha dit...

a part de llegir-te,
avui tambe vinc a convidar-te a un nou projecte
vols esser-hi?

http://cadenablogs-11setembre2013.blogspot.com.es/

Josep ha dit...

Elogi de la pausa i la raó, pas previ a l'embranzida la força i el triomf.
O no.

Alba ha dit...

M'encanten les plantes crasses!! Semblen llaminadures! :))

Thera ha dit...

Atura't si ho necessites, però que només sigui una estona... Una abraçada!

Interioritats ha dit...

L'oblit és impossible, però de vegades cal aturar-se, com tu ho fas ara, per albirar amb millor perspectiva el present i, sobre tot, el futur, que sempre, sempre serà millor. T'ho assegure.
Que gaudeixis la teva aturada i cuida't molt.

Marta ha dit...

És preciosa la poesia i moltes vegades és necessari aturar-se. Molta sort!

joana ha dit...

Aturar-se per prendre un alè... i continuar caminant poc a poc.

FELIÇ ANIVERSARI, POLIDA!
Un punyadet ben ple de somriures per a tu!

zel ha dit...

Embassament de tristesa...no sapspas com t'entenc...només que alguns, necessitem no aturar-nos, encara que diem o fem bestieses, per por d'ogegar-nos literalment.

Un super petó. Fins aviat.