03 de juny 2014

El silenci dels morts


La terra cobra el delme. No parlem,
 però, dels morts i fem-nos lentament 
al pensament que alguna cosa d’ells 
és molt a prop.
Visquem-ne acompanyats
 com si només ens departís una paret de fum 
que priva sols de veure’ns. Llur silenci
 se’ns fa sensible, de vegades,
 intensament, en un record.
No deixis de voltar-te 
de les seves imatges. Cada dia 
posa’ls flors al costat, per si poguessin 
sentir la flaire de les roses.
 Què sabem de cert
 de llur manera d’ésser? Preservem les coses
 que van tocar, deixem-les allà on eren, 
quietament. I potser un dia
 se’t manifestaran. 
I si no ho fan, espera
 pacientment, contemplativament,
tota la vida. Viu la teva vida
 mesclada amb ells.
 Usa dels morts així.
Joan Vinyoli

12 comentaris:

xavier pujol ha dit...

El poeta tracta aquest tema amb delicadesa. Tothom que visqui una vida mitjanament llarga, es trobarà amb la incògnita de com compaginar vida pròpia amb la mort dels altres.

M. Roser ha dit...

M'agrada, al cap i a la fi, la mort forma part de la vida...

Carme Rosanas ha dit...

Ho diu d'una manera delicada i tan natural!

És bonic aquest text sobre els morts... Ens segueixen acompanyant, inevitablement, crec jo.

Abraçades, estimada

kweilan ha dit...

Un record pel Vinyoli i un record pels que ja no hi són.

Glo.Bos.blog ha dit...

Precioses aquestes paraules de Vinyoli, una bona manera de conviure amb el record dels que ja no hi són.

Olga Xirinacs ha dit...

Als morts estimats ja els vaig fer homenatge a "Interior amb difunts" sobretot.
Els fantasmes sempre ens volten.

Elfreelang ha dit...

un poema de Vinyoli que no recordava, impactant i punyent el silenci que ens acompanya de les absències que se'ns fan tan presents

novesflors ha dit...

Un text preciós. És justament erl que jo pense, la manera d'encarar la transcendència de la vida, els que hem estimat i encara estimem.

Judit ha dit...

Vius i morts, compartint temps, records, espais, moments...
Com diu el Llach, per tornar a néixer necessitem morir.
Un petó fanalet!

Joan Guasch ha dit...

Els morts no moren mentre visquin en la memòria. Paraules precises d'en Vinoli.

Laura T. Marcel ha dit...

Se m'ha fet un nus a la gola en llegir aquest text. Sento alguna mort a prop i em fa por el que pugui venir al darrere.

Jordi Dorca ha dit...

I encara les paraules.