22 de juliol 2014

Relats de la Carme

d'una foto d'en Barbollaire

Quanta complicitat vam viure
per beure'ns les rialles i delit.
Englotint la vida a bocades,
assaborint tastets i els tannins
de pells d'ànimes acolorides.
D'un porpra intens.
Teixits càlids, amorosos, sobris.
Embriacs, però, de la tendresa.

16 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

És preciós aquest poema, Fanalet. Em sembla que fins i tot és guaridor... de passats, de presents i d'esperances.

Una abraçada de bona nit...

Carme Rosanas ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
sa lluna ha dit...

L'he rellegit uns quants cops i cada vegada m'agrada més.
Deliciós, nina!

Aferradetes :)

xavier pujol ha dit...

Que dolç està embriac de tendresa... Sense sentiments de culpabilitat.

Barbollaire ha dit...

és una passada!

(...as usual..)

Elfreelang ha dit...

embriacs de tendresa que bonic!

joan gasull ha dit...

Tindran la millor de les ressaques.

Glo.Bos.blog ha dit...

Exquisit! Com un bon vi.

Bruixeta ha dit...

és un poema preciós...
"embriacs, però,de la tendresa" quina cosa més bonica.

Ada ha dit...

Si, aquests són els efectes del bon vi!
Salut!

Rafel ha dit...

Embriacs de colors
Espai de tendresa.

Alfonso Robles Motos ha dit...

Poema molt, molt bonic. El final emociona.
Salutacions

Gerònima ha dit...

A mi també m'ha agradat molt.
:)

Sílvia ha dit...

Embriacs de tendresa, és preciós!

Assumpta ha dit...

Quina sort, ser-hi!! :-)

rits ha dit...

preciós!!!