Què maques són les flors! Em deixen embadalida amb la seva geometria harmoniosa, són poemes de la natura en sí mateixes. Però les teves lletres encara les engalanen més!
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència.Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita. (el mail es troba al perfil)
Ah! I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
14 comentaris:
Grocs abundants.
Or floral.
Així m'agrada Marta, que tornis al blog i ens obsequiïs amb les teves paraules i les teves flors.
La llum del groc no és comparable a a cap altra...
I les teves paraules la reflecteixen molt bé.
Quines flors més boniques! Què són?
M'ha agradat això d' "abric de llum", una imatge molt plàstica i suggerent...
Petis sols, que il·luminen el jardí...
Quanta bellesa!
Què maques són les flors!
Em deixen embadalida amb la seva geometria harmoniosa, són poemes de la natura en sí mateixes.
Però les teves lletres encara les engalanen més!
Petites joies de la natura. Petits sols. I això que avui el dia, de sol poc.
Bon cap de setmana Fanal!!!
precioses ! esponerosos natura que ens regala grogor!
abraçades!
Veus com algun llapis t'ha fet costat? ;)
Una flor peculiar el narcís, i tan bella!
Preciós poema
Sempre que veig narcisos recordo la pel·lícula del Doctor Zhivago, amb els camps pintats de groc.
Una abraçada!
Doncs a mi els narcisos em recorden el meu avi. I el seu jardí. En tenia un bon grapat, eren preciosos.
Versos a recer del groc... més llum, impossible!
Publica un comentari a l'entrada