19 de febrer 2015

Esponerosos


Esponerosos,
abric de llum a la llum.
Reflex nítid.
De nit, i de dia.


14 comentaris:

xavier pujol ha dit...

Grocs abundants.
Or floral.

Teresa Duch ha dit...

Així m'agrada Marta, que tornis al blog i ens obsequiïs amb les teves paraules i les teves flors.

Carme Rosanas ha dit...

La llum del groc no és comparable a a cap altra...

I les teves paraules la reflecteixen molt bé.

August G. i Orri ha dit...

Quines flors més boniques! Què són?

M'ha agradat això d' "abric de llum", una imatge molt plàstica i suggerent...

M. Roser ha dit...

Petis sols, que il·luminen el jardí...

Helena Bonals ha dit...

Quanta bellesa!

Laura T. Marcel ha dit...

Què maques són les flors!
Em deixen embadalida amb la seva geometria harmoniosa, són poemes de la natura en sí mateixes.
Però les teves lletres encara les engalanen més!

Joana ha dit...

Petites joies de la natura. Petits sols. I això que avui el dia, de sol poc.
Bon cap de setmana Fanal!!!

Elfreelang ha dit...

precioses ! esponerosos natura que ens regala grogor!
abraçades!

novesflors ha dit...

Veus com algun llapis t'ha fet costat? ;)

Glo.Bos.blog ha dit...

Una flor peculiar el narcís, i tan bella!
Preciós poema

Imma Ginovart ha dit...

Sempre que veig narcisos recordo la pel·lícula del Doctor Zhivago, amb els camps pintats de groc.
Una abraçada!

rits ha dit...

Doncs a mi els narcisos em recorden el meu avi. I el seu jardí. En tenia un bon grapat, eren preciosos.

joana ha dit...

Versos a recer del groc... més llum, impossible!