A la sortida del sol
A la sortida del sol,
t'esperaré.
Allà on tu saps que t'espere,
a lo darrer.
I amb un farcell a l'esquena
de cadascú,
marxarem amb el que és nostre,
tot al damunt.
Potser triguem més o menys,
això no escau.
L'important és aconseguir-ho
fent enrenou.
Un cop tot aconseguit,
no pararem,
doncs convé millorar coses
o ens morirem.
Allà on tu i jo serem
com tants i tants,
un país només d'humans,
no hi ha gegants,
allí arribarem de nit
i sense llit.
Però tu no t'amoïnes,
recorda't bé;
doncs l'endemà...
A la sortida del sol
t'esperaré.
Ovidi Montllor
http://www.goear.com/listen/3a768d3/el-meu-poble-alcoi-ovidi-montllor
.jpg)
_Interior_de_taller_-_Ramon_Casas_-_Museu_Nacional_d'Art_de_Catalunya.jpg)
.JPG)
12 comentaris:
Tots els que varem quedar admirats per l'Ovidi quan el vam descobrir en els seus concerts, seguim vibrant quan el llegim o l'escoltem i així seguirà.
Preciós el text que has triat i la imatge de l'Ovidi que l'acompanya.
l’Ovidi, si fos viu, encara avui podria entonar que, malgrat tot, i per segons quines coses, «han passat dies i anys, / i sempre és el mateix dia.»
Quan escolto cançons de l'Ovidi penso que encara són petites cròniques d'actualitat. "Doncs convé millorar coses o ens morirem".
Un record preciós per a una persona extraordinària. Ho he dit moltes vegades: les cançons d'Ovidi són tan actuals que fins i tot fa un poc de por...
El recordem, l'Ovidi. Tan actual amb les seues cançons. Inigualable en les recitacions.
Un dels més grans de la cançó.
Gràcies per recordar-lo.
M'agrada, avui retrobar-lo aquí i allà, com si hagués fet un parèntesi de els seves vacances i hagués vingut a celebrar el nostre record per ell.
No ens cansarem mai d'escoltar-lo.
Potser que ens hi trobem tots a la sortida del sol...
Seguin el consell d'Ovidi buscarem aquest país.
Bon record, per algú que hauria de ser inoblidable.
...només d'humans, no hi ha gegants
i marxarem amb el que és nostre
.
L'Ovidi ens recorda que no hem de deixar mai de caminar, ni perdre l'esperança.
encara de llargues vacances el gran Ovidi estimat i enyorat gràcies a tu també per recordar-lo!
Publica un comentari a l'entrada