Si tens moltes coses per posar-hi, el dia és ple de butxaques.
Friedrich Nietzsche, filòsof alemany (1844-1900)
Provo d'encistellar cada petit gaudi.
A voltes, sapastre,
les nanses es revolten en l'intent.
Sóc, però, ben tossuda,
i el viure fa dúctil el cuir i el vímet
perquè hi concordin.
Sóc, però, ben tossuda,
i el viure fa dúctil el cuir i el vímet
perquè hi concordin.
16 comentaris:
Amb tossuderia, fem concordar moltes coses, que no són gens fàcils... El cuir i el vímet, que portem dins...
De moment, jo he encistellat el gaudibd'un bell poema que ens regales.
Bona nit, bonica!
Començar bé el dia:
anar a plaça i tornar amb un cistell ple de poesia.
Sempre s'ha de ser tossut i no deixar escapar cap petit gaudi per encabir-lo a la cistella!!
Bona reflexió per començar el dia...Gràcies!!
Una abraçada.
Molt bonica la fotografia i m'apunto a encistellar els petits gaudis!
M'agrada l'idea d'encistellar petits gaudis ;)
Si els compartim de ben segur que omplirem el cistell.
la tossuderia obliga tard o d'hora qualsevol cosa
Els petits gaudis no es poden deixar escapar. Atrapa'ls tots!
Tossudament alçats,
donem la benvinguda
plens de poesia.
Fanalet, als cabassos hi caben GRANS gaudis! I amb tants com n'hi ha a la foto, deu ser tota una orgia això!!!
Jo també m'apunte a encistellar els petits gaudis. Potser són les petiteses les que fan gran la nostra vida.
poeta filosofa genial! de gaudis i gaubances omplirem cabassos i cistells fins les nanses!!!
Al sarró o al cistell hi podem posar el què ens agradi, sinó ens hi cap tot, pensem que es donen i sempre podem entaforar-hi alguna vivència amable...
Ben fet, d'encistellar. La mateixa olor que fan els cistells ja és un goig.
Marta, que un cop encistellats aquests gaudis, no s'escapin si no és per compartir-los,
Ben fet! Així segur que hi cabran les flors.
Publica un comentari a l'entrada