El dia va transcorrent amb aquesta canícula que fa sentir el cos damunt d'un sòl, en excès, tòrrid. Com una arrel ardent clavada a terra. Damunt d'un núvol de brasa. L'aigua ajuda a suportar l'embat febril i, val a dir, alleugeix. Les cigales canten, insistents, al so del xipolleig de mans i peus, de nens i nens grans, que juguen per aliviar-se, per dessuar-se. Crits i rialles trapelles que ajuden a despistar per unes hores. El blau de la nit i el cansament, fan l'infern una mica més transitable.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència.Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita. (el mail es troba al perfil)
Ah! I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!