26 de juliol 2015

D'això se'n pot dir saviesa








Tu si que en saps, gran Duna,
et fas un lloc entre arbredes,
i tens el mar de costat.
D'això se'n pot dir saviesa
i bona companyonia.

pels relats conjunts proposats per la carme

15 comentaris:

xavier pujol ha dit...

Tu sí que en saps, gran dona...

XeXu ha dit...

Amb aquesta mida de duna, segur que els arbres l'han deixat passar amb tota l'amabilitat...

Carme Rosanas ha dit...

M'agrada la saviesa de les dunes i també la dels teus versos.

Gràcies per participar... Ara mateix m'enduc l'enllaç.

Loreto Giralt Turón ha dit...

És sàvia perquè sap trobar quin és el seu lloc.

Elfreelang ha dit...

entre dones i dunes i saviesa la poesia fa acte de presència

jomateixa ha dit...

Uns versos molt ben trobats.

Alfonso Robles Motos ha dit...

Cel, mar, arbres, duna, tot tancat a la vida de la poesia.

Oliva ha dit...

SORRA EN LENT CREIXEMENT...
OLOR A RESINA...
SAL ELS LLABIS...
ESTIU¡¡¡.

Jpmerch ha dit...

Amb aquesta grandària de duna, els arbres gairebé no ixen en la foto.

M. Roser ha dit...

Si que es fan bona companyia la duna i l'obaga de pins( suposo)...I un bon contrast

August Garcia ha dit...

La saviesa de la natura que mai no deixa de sorprendre'ns!!

ignasi ha dit...

És una bona manera de mirar-ho o de descriure-ho. Gran habilitat la d'aquesta gran Duna...

Laura T. Marcel ha dit...

Un mar i muntanya amb totes les de la llei!

joan gasull ha dit...

el que compte és no deixar d'empènyer, cada dia, constantment, per tenir allò que vols.

Glo.Bos.blog ha dit...

Duna sàvia, bell poema.