Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència.Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita. (el mail es troba al perfil)
Ah! I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
15 comentaris:
Tu sí que en saps, gran dona...
Amb aquesta mida de duna, segur que els arbres l'han deixat passar amb tota l'amabilitat...
M'agrada la saviesa de les dunes i també la dels teus versos.
Gràcies per participar... Ara mateix m'enduc l'enllaç.
És sàvia perquè sap trobar quin és el seu lloc.
entre dones i dunes i saviesa la poesia fa acte de presència
Uns versos molt ben trobats.
Cel, mar, arbres, duna, tot tancat a la vida de la poesia.
SORRA EN LENT CREIXEMENT...
OLOR A RESINA...
SAL ELS LLABIS...
ESTIU¡¡¡.
Amb aquesta grandària de duna, els arbres gairebé no ixen en la foto.
Si que es fan bona companyia la duna i l'obaga de pins( suposo)...I un bon contrast
La saviesa de la natura que mai no deixa de sorprendre'ns!!
És una bona manera de mirar-ho o de descriure-ho. Gran habilitat la d'aquesta gran Duna...
Un mar i muntanya amb totes les de la llei!
el que compte és no deixar d'empènyer, cada dia, constantment, per tenir allò que vols.
Duna sàvia, bell poema.
Publica un comentari a l'entrada