Catànies,
peladilles dolces
i flors de poeta.
Un si fossis,
un escalf pel coll
per les vesprades.
Una taula
que acull a cinc somriures;
mirades que es reconeixen
d’haver-se llegit, des de fa tants anys.
De dins a fora –deia una.
De temps, i diferentes estacions.
Convergeixen, però, cadascuna,
amb una màgia genuïna.
Un dia de tardor,
de bonança i càlids colors.
_Interior_de_taller_-_Ramon_Casas_-_Museu_Nacional_d'Art_de_Catalunya.jpg)
.JPG)
10 comentaris:
Un brindis per aquesta taula tan ben guarnida. De somriures i de tardor.
Doncs si, Xavier, una abraçada tan bonica com la que em va encantar donar-te!
Un somriure per a tu!
Unes hores plenes de llum i de complicitats... Unes hores que se'ns allargaran en la memòria i en els projectes.
Sobretot la companyia i un saber-nos a prop, malgrat les distàncies.
Gràcies per ser-hi, estimada. Abraçades afegides.
La grandesa dels blogs, la màgia de l'amistat. La complicitat bastida a còpia de llegir-nos durant anys. La constatació, una vegada més, que les grans persones, les més intel·ligents i de major vàlua, són les menys vanitoses i les més planeres del món en el tracte. Les més autèntiques. Un dia lluminós de tardor, de felicitat en estat pur, moments irrepetibles. Ho has sabut expressar d'una manera molt bella, Fanalet.
Una abraçada molt gran!
la màgia, la bonança i la companyia que bonic tot devia ser i que bonic ens ho contes fanalet abraçades!
Somriure amb bona companyia, és un petit plaer...
La tardor madura dins nostre amb dolces destil·lacions.
Mmmm! Converses, estimació i catànies! Quina tarda més plaent...
Meravellosa tarda. Inoblidable. Camí que comença. La tardor té això ;)
Felicitats! per aquest regal de temps que abraça tot el poema.
Publica un comentari a l'entrada