Fa un ventet suau
que fa parlar les oliveres.
Un murmuri cadenciós
per fer oblidar la fressa
dels dies no viscuts.
Et servo cors de flors,
les porto, et duc a la pensa,
i em retrobo amb tu
en l'ànima d'un rellotge del temps
que el mou l'aigua.
Guaito el cel i t'hi trobo.
per a tu, que demà, n'hauries fet vuitanta-vuit
_Interior_de_taller_-_Ramon_Casas_-_Museu_Nacional_d'Art_de_Catalunya.jpg)
.JPG)
7 comentaris:
Un record molt dolç i molt tendre per la persona estimada.
Els cors de flors i les teves paraules li arriben de dret quan mires el cel.
Una abraçada, preciosa.
Regales versos dolcíssims a la persona estimada; són les flors més boniques que li podies oferir.
Una abraçada gran, Fanalet!
Un recordatori preciosíssim. Les teues persones estimades que ja no hi són tanmateix són, perquè tu n'ets la terra adobada.
El teu ésser estimat que ja no hi és, en el seu dia va veure el brancam de l'olivera bellugar-se amb el ventet. I va olorar les flors que ara tu has fotografiat. Les hores, els mesos han passat i l'amor perdura.
avui, el vent suau ha deixat pas al llevant. Xò mirant l'olivera, et tornes a retrobar.
Aquest ventet suau diuen que és el que bufava al paradís quan Déu pare s'hi passejava.
Des del paradís dels teus, que t'arribi, doncs, aquesta pau aromàtica.
Una abraçada.
Quan enyorem la persona estimada trobem el seu record en les coses que ens envolten, això ens conforta i ens fa sentir-les més properes.
I guaitar el cel és creuar la mirada amb ella.
Publica un comentari a l'entrada