A cada casa...

...un estel i un bon grapat de somriures.
Que tingueu bones festes nadalenques!

CONCLUSIÓ

Però espero que sempre, en aquests temps de canvi
cantin càlides veus per a nosaltres.

De fet, l'hivern és una llarga ensonyació,
una non-non, una lentíssima
hivernació volguda,
quan,
arrecerats als angles tebis de la casa,
ens mirem les tempestes de llevant
i s'enfureix el mar,
i ens deixem fer, i el dia és una volta,
i el temps ens passa per la sang,
el paisatge pels ulls,
les paraules pels fulls,
i somriem, manyacs,
en to menor, que el fred es quedi fora
com una fera que bramula.
I dins, una olor d'eucaliptus que enamora,
i una cançó d'amor que no s'acaba
perquè acompanya el son
i el fa més confiat.

L'hivern ja ens tornarà
i Johann Sebastian Bach
ens mirarà amb les celles arrufades, amb el dubte
que hàgim estat del tot uns bons oients,
o bé uns intèrprets excel·lents.
És sever, ja ho sabíem i per això, en tot temps,
no cal que sigui hivern, potser prenent cafè,
buscarem que ens somrigui, algun moment.

Olga Xirinacs
(d'Oratori d'hivern, 2007) 

(aquest any que estrenarem, el Premi d'Honor a les Lletres Catalanes, per a Olga Xirinacs!)