18 de juliol 2016

Un passeig en solitari



Un passeig en solitari
pot abastar els colors més preciosos
de la dolça companyia.

8 comentaris:

xavier pujol ha dit...

Passeig solitari i en companyia.
Una bona combinació.

Elfreelang ha dit...

sembla una paradoxa però no ho és .....belles paraules bonica imtage

Carme Rosanas ha dit...

Sembla una paradoxa sí.. Peró és una bellíssima paradoxa, en qualsevol cas.

Hi ha companyies que acompanyen més enllà de l'estona compartida.

Una abraçada, bonica.

M. Roser ha dit...

Els passeigs en solitari m'encanten els records et fan companyia i si és a la nit i no es veu ni una ànima, és un goig!!!

Petonets.

joan gasull ha dit...

passejar en solitari aporta sempre tot allò que després faràs en companyia.

Glo.Bos.blog ha dit...

A vegades la solitud és una bona companya.

Laura T. Marcel ha dit...

No sé que parla més si la imatge o les paraules!
En tot cas, diuen molt!

sargantana ha dit...


passejar en companyia de la soledat pot esser tot un luxe

petons