10 de novembre 2016

Estimada Montserrat






Estimada Montserrat,
Just estrenar el novembre, et vaig escriure, pensant en avui. No sé què haurà passat, o sí que ho sé; que la lletra va quedar malendreçada a l’escriptori i arrossegant altres arxius, devia anar a parar, dissortadament,  a la paperera de l’ordinador.
Però, no em fa mandra, tornar-hi. Com tampoc em fa mandra rellegir-te i retrobar-me de tant en tant amb les teves paraules que van lligades, estretament, a la meva vida.
Un dia deu de fa vint anys, estava a casa. En un pis petit de l’Eixample, relativament a prop de la casa que em va veure néixer, també al cor d’aquest barri. Temps després vaig fugir d'aquesta Barcelona nostra.
La ràdio anunciava la teva mort, i em vaig desmuntar, perquè la teva hora violeta, el temps de les cireres, el Ramona, adéu, l’agulla daurada, l’òpera quotidiana, i el cant de la joventut, acompanyaven des dels 80 la meva estança i el meu camí, i malauradament, a l’altra casa, també s’olorova la mort de ben aprop. Una mort que sabem que sempre arriba, però que de vegades té massa pressa i és un estilet clavat al bell mig de l’ànima.
Mira que n’han passat d’anys, dues dècades, però deixa’m que et digui que tot i tant temps,, sempre que entro en una llibreria i topo amb tu, o m’acosto als prestatges a buscar algun dels teus llibres, o parlem de tu amb qui també estima la literatura, segueixo sentint que continúes formant part del meu paisatge íntim i familiar.
I, deixa’m que et digui i confessi que t’estimo, i que no en té res de mentida.
 
Carta escrita el 10 de novembre de 2011
Avui en fa vint-i-cinc, et penso, et llegeixo i t'enyoro.



10 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

M'identifico amb la teva carta. La Montserrat Roig sempre l'he sentida molt a prop. Era del meu barri i per bé que jo no la vaig conèixer personalment. Les familíes es coneixien i havia anat a classe amb la meva germana. Més tard es va casar amb un amic de carrrera de l'Enric. I els seus llibres que sempre m,han acompanyat.

Fa 25 anys i encara ens acompanya.

xavier pujol ha dit...

Molts mitjans s'han fet ressò dels 25 anys de la mort de l'escriptora total.
Dimecres dia 9 de novembre el diari "El Punt-Avui" li dedicà una doble pàgina, amb frsses, fotografies i el darrer article que publicà a l'Avui, el 9 de novembre de 1991. Em guardo els fulls, per no sentir tant l'absència d'una dona lluitadora, poètica, reivindicativa...
I enyorada.

novesflors ha dit...

Jo la vaig estudiar a la universitat però reconec que no l'he llegida. Bon testimoni i fidel record, Marta.

Mari Català ha dit...

Segur que haurà rebut la carta allà on siga. Malauradament, no pot respondre.
Bonic homenatge.

Elfreelang ha dit...

una carta emotiva i sentida per una escriptora que s'hauria de valorar molt més ....saps vaig arribar a coincidir amb la Montserrat en la presentació d'un llibre d'un altre escriptor ....

Glo.Bos.blog ha dit...

Un homenatge merescut.

Galionar ha dit...

Una carta ben commovedora, Marta, perquè ha estat escrita amb el cor. Pèrdues que evoquen altres pèrdues, però que ens han deixat tresors valuosíssims més enllà del temps...
Una abraçada, bonica!

GEMMA ha dit...

Just m'estic llegint la biografia d'ella que ha escrit Betsabé García "Amb uns altres ulls".... hi ha personalitats captivadores, que deixen emprempta, i el que podria haver seguit a portant des d'aleshores. Petons Marta!

Josep Aguilera Torres ha dit...

Espero i desitjo que Montserrat estigui volant amb la mateixa llibertat amb què ho fa una gavina.
Una de tantes frases de Montserrat,(La pàtria no és només la infantesa,però tampoc és la llengua.La pàtria és totes dues coses alhora.Si no poden recordar l'una i l'usar l'altra,ens falta l'alé.

Josep Cassany ha dit...

Gràcies per compartir els teus relats amb tots nosaltres. Com d'altres companys i companyes, també disposo d'un blog d'opinió i relats. Et convido a entrar i compartir-lo amb els amics. Molt agraït . http://josep-cassany.blogspot.com