El set, la set.

Tenen set de pluja,

i les fulles de les acàcies

s'emmirallen en els tolls

i regalimen.
     

          

Pel sis, l'encís

L'encís de trobar

colors càlids de llum.

Replegades, les paraules.

Mirar, assaborir,

després d'un passeig boscà.
Pensar-te. 

Per un cel, el cinc

Com un cel

d'estels atapeït

ho escrutes tot

amb la mirada neta.

Els dits

pincen el món

per abastar-lo 

i descobrir-lo.

El cel, sempre el veus blau

i els teus ulls

hi posen més color.

de la Roda Poètica febrer 2011

El quatre, per la mar.

Amuntegat el poema, 
mentre els mots vaiveregen
a cops d'onades suaus,
allibero el norai de les amarres.
I com si fos un ritual,
mentre em desperto,
i encara somnio,
salpo a la mar
amb una nova quimera.

de la Roda Poètica febrer 2011 

El tres, per a tu.

Escales amunt

enfilarem músiques.

Són ben nostres.

aquí

i

aquí

Avui, un dia dos.

Avui, n'hauries afegit un més

al cos de la vida,

però fa tants anys que la vas perdre...

que ens hem d'imaginar

com haurien estat

els solcs a la pell,

els cabells blancs,
el corsec dels ossos,

sense pudor ni camuflatges.

L'àvia deia que havies nascut morta

en un dia amb mals presagis,

com una vida ja, per endavant, difunta.

Quines coses!

Però potser tenies tanta feina

a donar vida, a donar-nos-la,

que t'hi vas instal·lar amb fermesa,

decididament i amorosa,  mare.

Cada aniversari és una pena,

una pena gran.

Cada dia una pensada

en els teus petons de sucre. 

Avui ú, el dia deu.

El dia 10 de novembre, farà 20 anys que va morir la Montserrat Roig.
Però no s'ho va endur tot.

Des de casa de la Carme,  i moltes altres, li farem un bon homenatge com a testimoni de la seva vàlua com a persona i escriptora catalana.

Vindràs?