05 de novembre 2011

Per un cel, el cinc


Com un cel
d'estels atapeït
ho escrutes tot
amb la mirada neta.
Els dits
pincen el món
per abastar-lo 
i descobrir-lo.
El cel, sempre el veus blau
i els teus ulls
hi posen més color.

de la Roda Poètica febrer 2011

28 comentaris:

Carme ha dit...

Que seria del blau de cel?

Qui sap si perdria lentament
llum i color
si no el repintessin constantment
les mirades blaves?

Assumpta ha dit...

Quins ulls tan preciosos!! Ep, però jo els veig verds!! Uns magnífics ulls verds... no? :-)

Alba ha dit...

Quin nen més maco! Es teva la foto?
Tenir la mirada neta és molt important... però crec que amb els anys aquesta cada cop s'embruta més... una llàstima!

Jpmerch ha dit...

Només he vingut a mirar. Ma mare em deia, no toques res que aquestes coses són molt delicades i pots espatllar-les.

Joana ha dit...

El blau del cel s'alimenta de les innocents mirades dels infants que amb la sua tendresa ho pinten tot del color de la pau.

Molt bonic tot plegat, poema i foto!!!

Galionar ha dit...

Què va ser primer: la puresa del blau del cel emmirallat en els ulls d'un infant o la blavor d'aquests ulls fent el cel més lluminós? En tot cas, segur que es retroalimenten i que sort en tenim de la mirada neta dels infants...
Una abraçada.

montse ha dit...

L'altre dia recordaves a la teva mare i em vaig sentir molt propera a tu, perquè jo també l'enyoro molt i sempre em dol la seva absència perquè va marxar massa jove i ara amb aquesta imatge tan maca i les teves paraules que diuen tant, m'has fet veure el meu nét que està amb aquesta etapa de la seva vida on tot és descoberta per a ell i que jo gaudeixo tant sempre que estic al seu costat!!
Gràcies per aquests moments tan macos!!
Una abraçada.

Mònica ha dit...

La innocència mira sempre pura. Què bonic recordar com és ser nen...

Elfreelang ha dit...

Blau de tendresa
blau de fanal blau
cel ,mar, onada blava
una mirada

El porquet ha dit...

Fanalet... darrerament et veig molt inspirada o sóc jo que cada cop m'endinso més en la teva literatura i fotografia. Genial!

montse ha dit...

Guaau! ho trobo molt bonic.

M. Antònia ha dit...

Bonics poema i fotografia , que com sempre saps copsar el detall i el moment.

novesflors ha dit...

A més del que s'evidencia en el teu poema i en la foto, a mi també m'ha semblat un cert autoretrat, per alguna raó t'hi he vist reflectida.

fanal blau ha dit...

novesflors,
ja m'agradaria poder fer-me un autoretrat així; el teu acompanyament, però, m'afalaga.

fanal blau ha dit...

Gràcies, M.Antònia!
Una abraçada!

fanal blau ha dit...

Montse, agraïda de trobar-te aquí!

fanal blau ha dit...

Porquet, això és que em mires amb bons ulls! :)

fanal blau ha dit...

Elfreelang,
gràcies per acompanyar-me amb la teva poesia!

fanal blau ha dit...

Mònica,
aquesta mirada no l'hem de perdre mai de vista; no podem oblidar-la!
Una abraçada, bonica! I una bonica abraçada!

fanal blau ha dit...

montse,
passa tantes estones com puguis amb el teu nét! Compartiu-les, disfruteu-les, gaudiu-les tant com pugueu.
L'altre dia, a les tantes, em va escriure una neboda, agraïnt-me el record per tot el que té difuminat a la memòria (era ben ben menuda) i jo ho tinc -sortosament- enregistrat com un dels records més dolços.
Ser àvia, deu ser una experiència magnífica. Ser mare, ser filla, també!
Gràcies per aquest acompanyament!
Aquest menut és un dels menuts importants a la meva vida!

fanal blau ha dit...

Ostres, Galionar...:)
Una abraçada!

Sort d'aquestes mirades. Te'n dono la raó!

fanal blau ha dit...

Gràcies, Joana, venint de tu...un regalet!

fanal blau ha dit...

Jpmerch, això o açò és que deus ser un trasto carinyós.
Tu vine, passa, i si mai se't trenca res, no t'amoïnes, ho refem.
Ja m'agrada que vinguis, i el teu sentit de l'humor, també.
Necessari sempre!
Una abraçaeeta!

fanal blau ha dit...

Alba,
totes les fotos del blog (bé, potser n'hi ha alguna, però les podria comptar amb els dits d'una mà) les he fet jo.
D'aprenent sempre!
Una abraçada!

fanal blau ha dit...

Assumpta, el mar té sempre diversitat cromàtica!!!
Una abraçada!

fanal blau ha dit...

Carme,

ens passem la vida pintant i repintant!
Una pinzellada plena de somriures per a tu!

Audrey ha dit...

Sols una mirada menuda pot veure sempre el cel blau. Preciosa fotografia!, mirada tendre i encuriosida..., segur que és un regalet gaudir-ne.
Tard..., però volia comentar aquesta entrada.

Abraçada!

M. Roser Algué Vendrells ha dit...

Una mirada tan innocent, dolça i tendra, és el reflex d'un petit cel.
Si tothom pogués veure el món amb aquests ulls...
Una abraçada,
M. Roser