30 de novembre 2011

El trenta, la teva mà.




La teva mà.
La meva, en la que ara
m’hi reconec els moviments,
els solcs.
El trescar ràpid
per les llambordes
del cor de la ciutat;
el pas pausat i els balls
-saltironant-
a la muntanya.
El joc, els tolls,
cargols, espàrrecs
 i katiusques,
i l'aroma que t'estimaves,
el de la terra molla.
Les espardenyes
amb l’olor de cànem
i pneumàtic,
a la roba,
tornant de treballar.
El petó,
sempre,
envetador d’afectes
i actor de rialles
a l’escenari
del teatre, i ensems,
al de la vida.
Seductora mirada.
I la teva absoluta
i incondicional predilecció
per nosaltres.


(pel pare, avui)




9 comentaris:

Barbollaire ha dit...

:¬)*******

(la resta ja ho saps...)

Jpmerch ha dit...

(No sé... tinc la sensació d'estar molestant.) ;-)

Preciosa combinació de paraules.

fanal blau ha dit...

Jp, és impossible que tu molestis!!!
De debò!

montse ha dit...

Molt emocionants aquestes paraules tan plenes de records!!
Una abraçada.

montse ha dit...

Els records són tresors per continuar estimant.

Núria ha dit...

Molt i molt bonic. M'ha emocionat.

M. Roser Algué Vendrells ha dit...

Preciós homenatge al pare, amb tants records entranyables...
El meu pare també portava espardenyes com les de dalt...
Un petó de final de novembre,
M. Roser

Jordi Dorca ha dit...

Les mans, que ens estimen tant.

Carme ha dit...

Amb totes les diferències que hi pugui haver entre un pare i un altre, entre un record i un altre... l'aspecte més important és el darrer:

I la teva absoluta
i incondicional predilecció
per nosaltres.

En això coincidien el teu pare i el meu. I el teu record pel teu pare, m'apropa a tu i m'apropa al meu. Gràcies. Un petó i una abraçada.