23 de novembre 2011

XXIII


I si mai fos precís,
guarir-te les esgarrinxades
amb la melmelada dolça
dels meus besos.


de les Itineràncies Poètiques. juliol 2011

15 comentaris:

montse ha dit...

Estalviar les esgarrinxades seria bo, però que no hi faltin mai els besos dolços!!
Una imatge molt bona per imaginar-nos la situació!!
Una abraçada.

montse ha dit...

Vull un pòsit d'aquest bes guaridor de ferides.

Jpmerch ha dit...

Fort contrast entre la foto y el poema. Exemple de que les coses poden anar a millor.

Jordi Dorca ha dit...

Guarir, un gran verb per a les ferides.

Carme ha dit...

Me'n recordo d'aquest poema... que queda gravat només que l'hagis llegit un cop!

Però ve de gust llegir-lo molt més...

Bon dia, poetessa!

Marta ha dit...

Moltes vegades aquestes quatre ratlles, amb les paraules tan ben posades, fan que la torradeta amb melmelada d'aquest matí per esmorzar sigui més dolça, que bonica és la paraula esgarritxada, malgrat que quan te'n fas una sentim dolor. Feli´dia!

Gerònima ha dit...

És que com els patonets no hi ha res...

Pep ha dit...

Un poema preciós.

Joana ha dit...

No hi ha res millor que un petó per a guarir-ho tot.
O una abraçada ...que també serveix :)
Bon dimecres assolellat Fanal!!

Joana ha dit...

Com dolça mel
m'afalaga el teu bes
entre llençols

novesflors ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
novesflors ha dit...

Me'n recorde, d'aquest poema i de la imatge.

Joan Guasch ha dit...

m'agrada aquest dolç recer dels besos guaridors.

Barcelona m'enamora ha dit...

Ja el tenen aquest efecte el petons...són la millor cura. I de quina forma més carinyosa que ho dius....Ains....

M. Roser Algué Vendrells ha dit...

Fanalet, un medicament fantàstic per guarir tots els mals...
Petons,
M. Roser