Mmmm boniques paraules. Els nenúfars m'encanten. M'has fet recordar la lletra absurda però que m'encisa d'Antònia Font que diu "gal·làpods, nenúfars i princeses!".
I què ballaries Fanalet? T'aconsello boleros, que no et canses i són tant romàntics...tria't un bon ballador. Una foto preciosa. Petons balladors, M. Roser
Quanta sensualitat! I que bonic un poema i una foto per a cada dia! Quin color tan tardorenc! Et felicito com sempre per tanta sensibilitat i tanta poesia!
quina alegria veure't per aquí! ara passo a felicitar-te a tu i als teus que fa una estona se m'ha perdut el comentari quan intentava publicar-lo. Torno. Però repeteixo que me n'alegro. Molt. Gràcies! la teva poesia també s'enyora! Espero que tornis, ni que sigui a un rtme més calm.
Els boleros són molt macos, M. Roser. També m'agrada molt ballar-los! Però mira aquesta música, sempre que l'escolto, sense pensar en la lletra, fa que se'm mogui tot el cos, i em fa ballar! M'has fet riure!!! Un petó!
Gràcies, Montse, la vaig fer dissabte en un petit estanquet d'un poble veí, però com que feia solet quedava el cel reflectit, i el papyrs i... Una abraçada!
Jordi, hi ha algun liquidàmbar reflectit a l'aigua, però em va cridar l'atenció la fulla aquesta tan vermella, qque va caure al costat dels nenúfars. Aquest arbre és a més d'una meravella, també poètic. No trobes que té un nom ben bonic de pronunciar? Una abraçada!
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència.Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita. (el mail es troba al perfil)
Ah! I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
20 comentaris:
Mmmm boniques paraules. Els nenúfars m'encanten. M'has fet recordar la lletra absurda però que m'encisa d'Antònia Font que diu "gal·làpods, nenúfars i princeses!".
M'encanten els liquidàmbars, i els seus colors de tardor....
Quines paraules més maques!
Sí precioses paraules, i ara vaig a escoltar la música...
Els liquidàmbars se m'han posat bé a la vista.
La composició de la foto, perfecta! M'encanta!
Felicitats, una composició preciosa.
Molt bonic, i comença, comença a ballar ja, que pot durar tota la nit;)
I què ballaries Fanalet? T'aconsello boleros, que no et canses i són tant romàntics...tria't un bon ballador.
Una foto preciosa.
Petons balladors,
M. Roser
Quanta sensualitat! I que bonic un poema i una foto per a cada dia! Quin color tan tardorenc! Et felicito com sempre per tanta sensibilitat i tanta poesia!
Cèlia,
quina alegria veure't per aquí! ara passo a felicitar-te a tu i als teus que fa una estona se m'ha perdut el comentari quan intentava publicar-lo.
Torno. Però repeteixo que me n'alegro. Molt.
Gràcies!
la teva poesia també s'enyora! Espero que tornis, ni que sigui a un rtme més calm.
Els boleros són molt macos, M. Roser. També m'agrada molt ballar-los! Però mira aquesta música, sempre que l'escolto, sense pensar en la lletra, fa que se'm mogui tot el cos, i em fa ballar!
M'has fet riure!!!
Un petó!
jajajajjjjj, novesflors! :)
Gràcies, Montse, la vaig fer dissabte en un petit estanquet d'un poble veí, però com que feia solet quedava el cel reflectit, i el papyrs i...
Una abraçada!
Jpmerch! Gràcies guapo! Això és entusiasme!!! ;)
Jordi, hi ha algun liquidàmbar reflectit a l'aigua, però em va cridar l'atenció la fulla aquesta tan vermella, qque va caure al costat dels nenúfars.
Aquest arbre és a més d'una meravella, també poètic.
No trobes que té un nom ben bonic de pronunciar?
Una abraçada!
Gràcies, Carme!
A mi també, Alba! Oi que són preciosos?
Bé...de fet...em sembla que encara he de trobar l'arbre que no m'agradi...:)
Gràcies, noia!
Ai...estimat garrí! Sempre anem fent associacions!
Un petonet i demà et felicito! jejejejjjj...
Quina combinació!! nenúfars i fulles de roure. Aquesta tardor ens regala unes sensacions!!!! i es reflecteix en les paraules!
si, rits, semblava mentina que en un bocinet tan petit d'aigua, s'hi enquibís tanta natura!
Un petó, bonica!
Publica un comentari a l'entrada