22 de novembre 2011

vint-i-dos i més...




Generoses mirades que saben llegir-les, tot fent-les seves.
Generoses mirades que sabem llegir-les, tot fent-les nostres.
I voltros, qui sou?
-Poemes.

21 comentaris:

Carme ha dit...

Generosos poemes, doncs! tant com les mirades.

Una abraçada de bona nit, fanalet!

joana ha dit...

Mirades que omplen de goig... tant, com les paraules en fer-se poema

Bona nit!

montse ha dit...

Carrer ple de mirades que ens fan sentir que som Poble.

Pilar ha dit...

Jo sóc una mirada que es nodreix de les lletres generoses d'un poema, com el que has fotografiat i com el que has escrit avui.
Subtil, Fanal Blau.

GEMMA ha dit...

Amb més interès de l'habitual llegeixo els teus números, una intriga encapçala les maques paraules i les brillants imatges...

Petons!

novesflors ha dit...

Sort de la poesia, que ens acompanya en el nostre trescar que si no...

Judit ha dit...

Bona pregunta. Qui som? Som nostres? Som seus? Som d'algú? O pertanyem a l´infinit?
Petó...

Joan Guasch ha dit...

les mirades travessen les persones i les paraules les remouen, per això la ventada d'un poema ens despentina i, de vegades, ens fa trontollar.

M. Roser Algué Vendrells ha dit...

No sé qui sóc, si pogués triar seria una mirada que es podés llegir...
Petons,
M. Roser

Galionar ha dit...

Sort dels poemes que posen paraules tantes vegades als nostres sentiments i ens permeten així desbloquejar-los del fons del cor perquè puguem continuar vivint...
Una abraçada.

fanal blau ha dit...

Carme,

els poemes sempre són generosos, les mirades sempre intentem que ho siguin, oi?
Un petó!

fanal blau ha dit...

joana,

aquest va néixer d'una mirada ben generosa!:)

Una abraçada!

fanal blau ha dit...

montse,

si la poesía sortís més al carrer, potser aniriem millor!
Una abraçada i gràcies!

fanal blau ha dit...

Moltíssimes gràcies, Pilar!
Una abraçada i un somriure!

fanal blau ha dit...

Gràcies, Gemma! serà que la teva música també ens hi acompanya!
Un petó per a tu!

fanal blau ha dit...

Sort, novesflors, ben bé que si...
Una abraçada de camí!

fanal blau ha dit...

Gairebé que et deixo un petó...i continúo pensant-ho!
Gràcies, Judit!

fanal blau ha dit...

Joan, jo no ho hauria sabut explicar millor!
Una abraçada ben ben gran, poeta!

fanal blau ha dit...

Segur que la teva mirada fa de bon llegir i és ben bonica. N'estic convençuda, M. Roser!
Una abraçada!

fanal blau ha dit...

Galionar, ara en Magí voldrà escoltar-los de la teva veu!
Una abraçada!

Helena Bonals ha dit...

Sense una mirada generosa no es llegeix pas res.