A la llum d'un fanalet: vint-i-dos i més...

22 de novembre 2011

vint-i-dos i més...

Generoses mirades que saben llegir-les, tot fent-les seves.

Generoses mirades que sabem llegir-les, tot fent-les nostres.

I voltros, qui sou?

-Poemes.

21 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...: Generosos poemes, doncs! tant com les mirades.

Una abraçada de bona nit, fanalet!; 22 de novembre del 2011, a les 0:04
joana ha dit...: Mirades que omplen de goig... tant, com les paraules en fer-se poema

Bona nit!; 22 de novembre del 2011, a les 0:12
montse ha dit...: Carrer ple de mirades que ens fan sentir que som Poble.; 22 de novembre del 2011, a les 9:38
Pilar ha dit...: Jo sóc una mirada que es nodreix de les lletres generoses d'un poema, com el que has fotografiat i com el que has escrit avui.
Subtil, Fanal Blau.; 22 de novembre del 2011, a les 10:57
GEMMA ha dit...: Amb més interès de l'habitual llegeixo els teus números, una intriga encapçala les maques paraules i les brillants imatges...

Petons!; 22 de novembre del 2011, a les 13:37
novesflors ha dit...: Sort de la poesia, que ens acompanya en el nostre trescar que si no...; 22 de novembre del 2011, a les 13:38
Judit ha dit...: Bona pregunta. Qui som? Som nostres? Som seus? Som d'algú? O pertanyem a l´infinit?
Petó...; 22 de novembre del 2011, a les 14:12
Joan Guasch ha dit...: les mirades travessen les persones i les paraules les remouen, per això la ventada d'un poema ens despentina i, de vegades, ens fa trontollar.; 22 de novembre del 2011, a les 17:43
M. Roser ha dit...: No sé qui sóc, si pogués triar seria una mirada que es podés llegir...
Petons,
M. Roser; 22 de novembre del 2011, a les 20:15
Galionar ha dit...: Sort dels poemes que posen paraules tantes vegades als nostres sentiments i ens permeten així desbloquejar-los del fons del cor perquè puguem continuar vivint...
Una abraçada.; 22 de novembre del 2011, a les 22:28
fanal blau ha dit...: Carme,

els poemes sempre són generosos, les mirades sempre intentem que ho siguin, oi?
Un petó!; 22 de novembre del 2011, a les 23:47
fanal blau ha dit...: joana,

aquest va néixer d'una mirada ben generosa!:)

Una abraçada!; 22 de novembre del 2011, a les 23:49
fanal blau ha dit...: montse,

si la poesía sortís més al carrer, potser aniriem millor!
Una abraçada i gràcies!; 22 de novembre del 2011, a les 23:50
fanal blau ha dit...: Moltíssimes gràcies, Pilar!
Una abraçada i un somriure!; 22 de novembre del 2011, a les 23:50
fanal blau ha dit...: Gràcies, Gemma! serà que la teva música també ens hi acompanya!
Un petó per a tu!; 22 de novembre del 2011, a les 23:51
fanal blau ha dit...: Sort, novesflors, ben bé que si...
Una abraçada de camí!; 22 de novembre del 2011, a les 23:52
fanal blau ha dit...: Gairebé que et deixo un petó...i continúo pensant-ho!
Gràcies, Judit!; 22 de novembre del 2011, a les 23:54
fanal blau ha dit...: Joan, jo no ho hauria sabut explicar millor!
Una abraçada ben ben gran, poeta!; 22 de novembre del 2011, a les 23:54
fanal blau ha dit...: Segur que la teva mirada fa de bon llegir i és ben bonica. N'estic convençuda, M. Roser!
Una abraçada!; 22 de novembre del 2011, a les 23:56
fanal blau ha dit...: Galionar, ara en Magí voldrà escoltar-los de la teva veu!
Una abraçada!; 22 de novembre del 2011, a les 23:56
Helena Bonals ha dit...: Sense una mirada generosa no es llegeix pas res.; 24 de novembre del 2011, a les 13:35

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)