10 de novembre 2011

Per la Roig, el deu.


Estimada Montserrat,
Just estrenar el novembre, et vaig escriure, pensant en avui. No sé què haurà passat, o sí que ho sé; que la lletra va quedar malendreçada a l’escriptori i arrossegant d’altres arxius, devia anar a parar, dissortadament,  a la paperera de l’ordinador.
Però, no em fa mandra, tornar-hi. Com tampoc em fa mandra rellegir-te i retrobar-me de tant en tant amb les teves paraules que van lligades, estretament, a la meva vida.
Un dia deu de fa vint anys, estava a casa. En un pis petit de l’Eixample, relativament a prop de la casa que em va veure néixer, també al cor d’aquest barri. Temps després vaig fugir d'aquesta Barcelona nostra.
La ràdio anunciava la teva mort, i em vaig desmuntar, perquè la teva hora violeta, el temps de les cireres, el Ramona, adéu, l’agulla daurada, l’òpera quotidiana, i el cant de la joventut, acompanyaven des dels 80 la meva estança i el meu camí, i malauradament, a l’altra casa, també s’olorova la mort de ben aprop. Una mort que sabem que sempre arriba, però que de vegades té massa pressa i és un estilet clavat al bell mig de l’ànima.
Mira que n’han passat d’anys, dues dècades, però deixa’m que et digui que tot i tant temps,, sempre que entro en una llibreria i topo amb tu, o m’acosto als prestatges a buscar algun dels teus llibres, o parlem de tu amb qui també estima la literatura, segueixo sentint que continúes formant part del meu paisatge íntim i familiar.
I, deixa’m que et digui i confessi que t’estimo, i que no en té res de mentida.


21 comentaris:

kweilan ha dit...

Quin record més bonic!

vpamies ha dit...

Un deu per a la Roig i un altre deu per al teu escrit!

joana ha dit...

Un munt de records que mai s'esborren!

Carme ha dit...

Quina carta més preciosa, fanalet! M'ha agrada molt i molt!

En víctor té raó, un 10!

fanal blau ha dit...

No el volia pas per mi, el deu. El deu, és per a ella!

Pilar ha dit...

M'has recordat el recurs epistolar d'un dels seus llibres. Crec que totes les dones tenim una part d'ella i la reflectim sense adonar-nos.
En saps molt d'escriure cartes, Fanal Blau!
Bon i sentit homenatge el teu.

montse ha dit...

Un record molt bonic, emotiu i d'una tendresa que emociona.

sargantana ha dit...

que entranyable !
dos petons

Quadern de mots ha dit...

Bon i sentit homenatge.

montse ha dit...

Molt maco i emotiu aquest escrit, tan directe que li has fet a la Montserrat Roig!!...i les imatges dels seus llibres així a la penombra, com la tenim a ella en els nostre record, l'acompanyen molt bé!!
Una abraçada.

maijo ha dit...

Perquè sempre és un bon moment per a dir t'estimo i per escriure una carta. Molt emotiu!
Una abraçada.

McAbeu ha dit...

Quin homenatge més emotiu. Fet des del sentiment ens arriba als sentiments. Felicitats!

Elfreelang ha dit...

Un molt homenatge emotiu, preciós, una petita meravella, i la foyo amb els seus llibres fan un bon acompanyament....molt bon homenatge fanal blau!

Ramon ha dit...

Emocionant homenatge el teu. Fa bé recordar persones com la Montserrat que la sentim tan propera encara que faci tants anys que va marxar.

lolita lagarto ha dit...

Fanaleti m'has emocionat.. bé.. per seguir el teu desig ,M'HEU emocionat..
comparteixo el sentiment envers la Roig el d'uns anys molt nostres..
Bon dia Roig!

novesflors ha dit...

Ja veig que entre la teua col·lecció de números, li havies guardat el 10, emotiu, en record d'un dia 10 de fa 20anys.

Joana ha dit...

Preciós!
Ens acompanyaran les seves paraules i la seva presència allà on la trobem escrita :)

Galionar ha dit...

Preciosa carta, Fanalet. També jo penso que la seva presència ens acompanyarà sempre gràcies als mots que ens va deixar.
Una abraçada.

Rafel ha dit...

Meravellosa carta.
Ens ha deixat els mots, per això també forma part del nostre paisatge.

Barcelona m'enamora ha dit...

Ostres Fanalet, quines lletres més emotives que li has dedicat....ja és nota que la sents ben endins.

Segur que li agradaria llegir la teva carta després de fer una bona passejada per la dreta de l'Eixample de la nostra estimada Barcelona.

Un petó ben gros!

El porquet ha dit...

Preciós Fanalet. Jo era massa jove el dia que la part més refotuda i irada de la vida ens la va prendre dels nostres dits.

He anat coneixent la persona, però, a dir veritat, encara no m'he endinsat en la seva obra.

Després d'aquests homenatges que estic llegint no demoraré gaire més obrir les pàgines d'algun llibre seu.