26 de novembre 2011

Vint-i-sis i els plecs de la tardor.


Hores de tardor,
de nusos-plecs a la pell
en que, tot caminant,
el perdigolet
se'ns instal·la
dins les sabates
i ens porta el fred
-fiblós-
a la planta dels peus.
Ja més tard,
les hores s'eixamplen
i acaba per treure el nas
-xafardera d'aromes-
la bèl·lua gentil
de la natura.






8 comentaris:

Joana ha dit...

Quina meravella de versos i fotos. Molt bonic tot plegat!!!

Elfreelang ha dit...

i els minuts es fan llargs
com un ball desitjat
canten les fulles
els arbres acompanyen
música celestial
paraules , imatges

novesflors ha dit...

Sota les fulles
arrencades pel vent
bella troballa.
Davall de la tardor
amaguem les paraules.

Jordi Dorca ha dit...

Gran final amb la bèl·lua gentil de la natura. Ara torno.

Carme ha dit...

Plecs i rebrecs
a la pell de les fulles.
verds i vermells
que ja senten el fred.
Colors i olors
nostàlgics a les mans.

El porquet ha dit...

Fanalet, aquests versos i les fotos (sobretot la primera) són genials. Preciosos.

Crec que al teu blog és on més escric la paraula "preciós"!

M. Roser Algué Vendrells ha dit...

Fanalet, veig que avui les dues hem fet un homenatge a la tardor...El perdigolet que literalment és una perdiu petita, suposo que metafòricament són les pedretes humides del camí, que se'ns fiquen a les sabates...i sí, la natura de vegades és salvatge i a voltes gentil. Molt guapes les fotos.
Bona setmana,
M. Roser

Josep M Galimany (o Gali) ha dit...

tot una bellessa les fulles de tardor!!! unes imatges molt guapes ;-)

Salut!!!