Hores de tardor,
de nusos-plecs a la pell
en que, tot caminant,
el perdigolet
se'ns instal·la
dins les sabates
dins les sabates
i ens porta el fred
-fiblós-
a la planta dels peus.
Ja més tard,
Ja més tard,
les hores s'eixamplen
i acaba per treure el nas
-xafardera d'aromes-
la bèl·lua gentil
de la natura.
8 comentaris:
Quina meravella de versos i fotos. Molt bonic tot plegat!!!
i els minuts es fan llargs
com un ball desitjat
canten les fulles
els arbres acompanyen
música celestial
paraules , imatges
Sota les fulles
arrencades pel vent
bella troballa.
Davall de la tardor
amaguem les paraules.
Gran final amb la bèl·lua gentil de la natura. Ara torno.
Plecs i rebrecs
a la pell de les fulles.
verds i vermells
que ja senten el fred.
Colors i olors
nostàlgics a les mans.
Fanalet, aquests versos i les fotos (sobretot la primera) són genials. Preciosos.
Crec que al teu blog és on més escric la paraula "preciós"!
Fanalet, veig que avui les dues hem fet un homenatge a la tardor...El perdigolet que literalment és una perdiu petita, suposo que metafòricament són les pedretes humides del camí, que se'ns fiquen a les sabates...i sí, la natura de vegades és salvatge i a voltes gentil. Molt guapes les fotos.
Bona setmana,
M. Roser
tot una bellessa les fulles de tardor!!! unes imatges molt guapes ;-)
Salut!!!
Publica un comentari a l'entrada