Sort dels poemes que posen paraules tantes vegades als nostres sentiments i ens permeten així desbloquejar-los del fons del cor perquè puguem continuar vivint... Una abraçada.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència.Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita. (el mail es troba al perfil)
Ah! I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
21 comentaris:
Generosos poemes, doncs! tant com les mirades.
Una abraçada de bona nit, fanalet!
Mirades que omplen de goig... tant, com les paraules en fer-se poema
Bona nit!
Carrer ple de mirades que ens fan sentir que som Poble.
Jo sóc una mirada que es nodreix de les lletres generoses d'un poema, com el que has fotografiat i com el que has escrit avui.
Subtil, Fanal Blau.
Amb més interès de l'habitual llegeixo els teus números, una intriga encapçala les maques paraules i les brillants imatges...
Petons!
Sort de la poesia, que ens acompanya en el nostre trescar que si no...
Bona pregunta. Qui som? Som nostres? Som seus? Som d'algú? O pertanyem a l´infinit?
Petó...
les mirades travessen les persones i les paraules les remouen, per això la ventada d'un poema ens despentina i, de vegades, ens fa trontollar.
No sé qui sóc, si pogués triar seria una mirada que es podés llegir...
Petons,
M. Roser
Sort dels poemes que posen paraules tantes vegades als nostres sentiments i ens permeten així desbloquejar-los del fons del cor perquè puguem continuar vivint...
Una abraçada.
Carme,
els poemes sempre són generosos, les mirades sempre intentem que ho siguin, oi?
Un petó!
joana,
aquest va néixer d'una mirada ben generosa!:)
Una abraçada!
montse,
si la poesía sortís més al carrer, potser aniriem millor!
Una abraçada i gràcies!
Moltíssimes gràcies, Pilar!
Una abraçada i un somriure!
Gràcies, Gemma! serà que la teva música també ens hi acompanya!
Un petó per a tu!
Sort, novesflors, ben bé que si...
Una abraçada de camí!
Gairebé que et deixo un petó...i continúo pensant-ho!
Gràcies, Judit!
Joan, jo no ho hauria sabut explicar millor!
Una abraçada ben ben gran, poeta!
Segur que la teva mirada fa de bon llegir i és ben bonica. N'estic convençuda, M. Roser!
Una abraçada!
Galionar, ara en Magí voldrà escoltar-los de la teva veu!
Una abraçada!
Sense una mirada generosa no es llegeix pas res.
Publica un comentari a l'entrada