A la llum d'un fanalet: Catorze vegades catorze

14 de novembre 2011

Catorze vegades catorze

De liquidàmbars, nenúfars,

roures i papyrs

et beuria a la nit,

fins la matinada.

I catorze vegades catorze,

la ballaria.

20 comentaris:

El porquet ha dit...: Mmmm boniques paraules. Els nenúfars m'encanten. M'has fet recordar la lletra absurda però que m'encisa d'Antònia Font que diu "gal·làpods, nenúfars i princeses!".; 14 de novembre del 2011, a les 8:25
Alba ha dit...: M'encanten els liquidàmbars, i els seus colors de tardor....
Quines paraules més maques!; 14 de novembre del 2011, a les 8:57
Carme Rosanas ha dit...: Sí precioses paraules, i ara vaig a escoltar la música...; 14 de novembre del 2011, a les 10:02
Jordi Dorca ha dit...: Els liquidàmbars se m'han posat bé a la vista.; 14 de novembre del 2011, a les 11:21
jpmerch ha dit...: La composició de la foto, perfecta! M'encanta!; 14 de novembre del 2011, a les 11:24
montse ha dit...: Felicitats, una composició preciosa.; 14 de novembre del 2011, a les 15:45
novesflors ha dit...: Molt bonic, i comença, comença a ballar ja, que pot durar tota la nit;); 14 de novembre del 2011, a les 19:06
M. Roser ha dit...: I què ballaries Fanalet? T'aconsello boleros, que no et canses i són tant romàntics...tria't un bon ballador.
Una foto preciosa.
Petons balladors,
M. Roser; 14 de novembre del 2011, a les 19:57
Cèlia ha dit...: Quanta sensualitat! I que bonic un poema i una foto per a cada dia! Quin color tan tardorenc! Et felicito com sempre per tanta sensibilitat i tanta poesia!; 14 de novembre del 2011, a les 20:16
fanal blau ha dit...: Cèlia,

quina alegria veure't per aquí! ara passo a felicitar-te a tu i als teus que fa una estona se m'ha perdut el comentari quan intentava publicar-lo.
Torno. Però repeteixo que me n'alegro. Molt.
Gràcies!
la teva poesia també s'enyora! Espero que tornis, ni que sigui a un rtme més calm.; 14 de novembre del 2011, a les 21:17
fanal blau ha dit...: Els boleros són molt macos, M. Roser. També m'agrada molt ballar-los! Però mira aquesta música, sempre que l'escolto, sense pensar en la lletra, fa que se'm mogui tot el cos, i em fa ballar!
M'has fet riure!!!
Un petó!; 14 de novembre del 2011, a les 21:19
fanal blau ha dit...: jajajajjjjj, novesflors! :); 14 de novembre del 2011, a les 21:20
fanal blau ha dit...: Gràcies, Montse, la vaig fer dissabte en un petit estanquet d'un poble veí, però com que feia solet quedava el cel reflectit, i el papyrs i...
Una abraçada!; 14 de novembre del 2011, a les 21:21
fanal blau ha dit...: Jpmerch! Gràcies guapo! Això és entusiasme!!! ;); 14 de novembre del 2011, a les 21:22
fanal blau ha dit...: Jordi, hi ha algun liquidàmbar reflectit a l'aigua, però em va cridar l'atenció la fulla aquesta tan vermella, qque va caure al costat dels nenúfars.
Aquest arbre és a més d'una meravella, també poètic.
No trobes que té un nom ben bonic de pronunciar?
Una abraçada!; 14 de novembre del 2011, a les 21:24
fanal blau ha dit...: Gràcies, Carme!; 14 de novembre del 2011, a les 21:25
fanal blau ha dit...: A mi també, Alba! Oi que són preciosos?
Bé...de fet...em sembla que encara he de trobar l'arbre que no m'agradi...:)
Gràcies, noia!; 14 de novembre del 2011, a les 21:26
fanal blau ha dit...: Ai...estimat garrí! Sempre anem fent associacions!
Un petonet i demà et felicito! jejejejjjj...; 14 de novembre del 2011, a les 21:27
rits ha dit...: Quina combinació!! nenúfars i fulles de roure. Aquesta tardor ens regala unes sensacions!!!! i es reflecteix en les paraules!; 14 de novembre del 2011, a les 23:20
fanal blau ha dit...: si, rits, semblava mentina que en un bocinet tan petit d'aigua, s'hi enquibís tanta natura!
Un petó, bonica!; 15 de novembre del 2011, a les 1:22

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)