A la llum d'un fanalet: XXIII

23 de novembre 2011

XXIII

I si mai fos precís,
guarir-te les esgarrinxades
amb la melmelada dolça
dels meus besos.

de les Itineràncies Poètiques. juliol 2011

15 comentaris:

montse ha dit...: Estalviar les esgarrinxades seria bo, però que no hi faltin mai els besos dolços!!
Una imatge molt bona per imaginar-nos la situació!!
Una abraçada.; 23 de novembre del 2011, a les 10:03
montse ha dit...: Vull un pòsit d'aquest bes guaridor de ferides.; 23 de novembre del 2011, a les 10:18
jpmerch ha dit...: Fort contrast entre la foto y el poema. Exemple de que les coses poden anar a millor.; 23 de novembre del 2011, a les 10:32
Jordi Dorca ha dit...: Guarir, un gran verb per a les ferides.; 23 de novembre del 2011, a les 10:45
Carme Rosanas ha dit...: Me'n recordo d'aquest poema... que queda gravat només que l'hagis llegit un cop!

Però ve de gust llegir-lo molt més...

Bon dia, poetessa!; 23 de novembre del 2011, a les 10:51
Marta ha dit...: Moltes vegades aquestes quatre ratlles, amb les paraules tan ben posades, fan que la torradeta amb melmelada d'aquest matí per esmorzar sigui més dolça, que bonica és la paraula esgarritxada, malgrat que quan te'n fas una sentim dolor. Feli´dia!; 23 de novembre del 2011, a les 10:52
Gerònima ha dit...: És que com els patonets no hi ha res...; 23 de novembre del 2011, a les 11:50
Pep ha dit...: Un poema preciós.; 23 de novembre del 2011, a les 12:03
Joana ha dit...: No hi ha res millor que un petó per a guarir-ho tot.
O una abraçada ...que també serveix :)
Bon dimecres assolellat Fanal!!; 23 de novembre del 2011, a les 13:13
Joana ha dit...: Com dolça mel
m'afalaga el teu bes
entre llençols; 23 de novembre del 2011, a les 13:57
novesflors ha dit...: L'autor ha eliminat aquest comentari.; 23 de novembre del 2011, a les 14:43
novesflors ha dit...: Me'n recorde, d'aquest poema i de la imatge.; 23 de novembre del 2011, a les 14:43
Joan Guasch ha dit...: m'agrada aquest dolç recer dels besos guaridors.; 23 de novembre del 2011, a les 18:04
Barcelona m'enamora ha dit...: Ja el tenen aquest efecte el petons...són la millor cura. I de quina forma més carinyosa que ho dius....Ains....; 23 de novembre del 2011, a les 21:09
M. Roser ha dit...: Fanalet, un medicament fantàstic per guarir tots els mals...
Petons,
M. Roser; 25 de novembre del 2011, a les 18:10

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)