La teva mà.
La meva, en la que ara
m’hi reconec els moviments,
els solcs.
El trescar ràpid
per les llambordes
del cor de la ciutat;
el pas pausat i els balls
-saltironant-
a la muntanya.
El joc, els tolls,
cargols, espàrrecs
i katiusques,
i l'aroma que t'estimaves,
el de la terra molla.
Les espardenyes
amb l’olor de cànem
i pneumàtic,
a la roba,
tornant de treballar.
El petó,
sempre,
envetador d’afectes
i actor de rialles
a l’escenari
del teatre, i ensems,
al de la vida.
Seductora mirada.
I la teva absoluta
i incondicional predilecció
per nosaltres.
(pel pare, avui)
9 comentaris:
:¬)*******
(la resta ja ho saps...)
(No sé... tinc la sensació d'estar molestant.) ;-)
Preciosa combinació de paraules.
Jp, és impossible que tu molestis!!!
De debò!
Molt emocionants aquestes paraules tan plenes de records!!
Una abraçada.
Els records són tresors per continuar estimant.
Molt i molt bonic. M'ha emocionat.
Preciós homenatge al pare, amb tants records entranyables...
El meu pare també portava espardenyes com les de dalt...
Un petó de final de novembre,
M. Roser
Les mans, que ens estimen tant.
Amb totes les diferències que hi pugui haver entre un pare i un altre, entre un record i un altre... l'aspecte més important és el darrer:
I la teva absoluta
i incondicional predilecció
per nosaltres.
En això coincidien el teu pare i el meu. I el teu record pel teu pare, m'apropa a tu i m'apropa al meu. Gràcies. Un petó i una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada