30 de desembre 2009

Sense crosses, segur.


Et vaig conéixer…quan fa? sis-set anys? Ben bons.
Tant de bo que ens haguéssim conegut en altres circumstàncies. Però sempre m’he alegrat d’haver tingut el privilegi de conéixer-te.
Un vailet desbocat i abocat al límit de les presses, les angoixes i el desconcert.
No pateixis que no explicaré massa cosa perquè semblaria ficció, i jugo amb l’aventatge que ni tu sabràs que t’estic escrivint.
Em plau i em ve de gust.
I, avui, vés, m’ho permeto.
He rebut el teu mail, i el teu sms, ple de faltes ortogràfiques. I, ara, em falta a mi l’ortografía. El saber posar l’accent.
L’accent el tens. I els punts i les comes, i les ganes i el terratrèmol imparable que ha sabut trobar els graus per no devastar.

Segur que acabaràs sense crosses, perquè les crosses més fotudes te les has tret del damunt!
I, quan vulguis, et tornaré a retallar les ungles dels peus…:)

4 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Em sembla una llàstima que no pugui llegir aquest escrit. :)

Preciós!

Montse ha dit...

m'alegra saber que s'ha tret les crosses, són tan molestes!

Bon dimecres, guapa!

Elfreelang ha dit...

Afortunat vailet que s'ha tret les crosses anímiques del damunt, intueixo que amb la teva ajuda,llàstima que el destinatari del teu sentit escrit no el llegeixi ( o si...mai se sap qui està a l'altra banda...)perquè sentiria la teva tendresa en els batecs del cor...bon penúltim dia de l'any fanal blau!

◊ dissident ◊ ha dit...

Si que és afortunat aquest xaval. Jo també tenia un vailet -també amb un munt de faltes ortogràfiques-, però malgrat ajudar-lo tant, al final no vaig estar a l'altura. Ara res es pot fer. La Parca, acaronant-lo, se'l va emportar amb ella. La meua insistència amb la medicació no va servir per a res. Sempre l'enyore.
Llegir aquesta entrada teua, ha deixat surtir de dintre, coses que sempre calle.
M'agrada la llum d'aquest fanal.