29 de gener 2010

Serrells de riures



Serrells de riures
al sopluig d'incerteses.
Dolç abrigall.



11 comentaris:

Joana ha dit...

És qui em penso?
Aixxx que macos aquests serrells riallers!
Bon dia Fanalet!

rebaixes ha dit...

Belluguen ales...
Persianes fembriletes
obren dos estels
-............... Anton.

Mortadel.la ha dit...

I tant dolç! El millor abric que hi ha en el món, nena! T'has de tapar, Fanalet! (diga-li a l'abric que fa massa fred...) ;-)

Cris ha dit...

Um, aquest serrell em sona, :) Bona foto preciosa!!

novesflors ha dit...

Jo diria... en fi... a mi també em sona...

Carme ha dit...

Uaaaaaalaaaaaaa! Que guapo! :)

Ui! Ara que ho dieu... crec que també em sona...

kweilan ha dit...

A mi no em sona però èstà molt bé :)

Rita ha dit...

A mi també em sona... ;-)

Arare ha dit...

uiiiiiiiiiii!!! qui és aquest tio bo embolicat amb una bufanda?

;)

diria que és el Corto Maltès!

- assumpta - ha dit...

Doncs sí, a mi també em sona...

Deu de ser algu molt important, no?
Segur que sí!
Petons i bon cap de setmana!
;) ;) ;)

fanal blau ha dit...

Noies i noi,
estic segura que us sona, i sona bé.

La foto a mi m'agrada;
És guapo;
És el Corto Maltés;
És algú important (si més no, per a mi, i em consta que per moltes altres persones també. Ho avalo amb trenta anys de conéixer-lo).
Per tant, fa molts anys que em fa riure i té no sé si una capacitat innata, però poc li deu faltar.
Compartim moltes coses, i moltes, no les compartim.
Però tenim un mà a mà d'amistat que a mi em meravella.
I si mai el coneixeu més enllà d'aquesta virtualitat real o real virtualitat, us ben asseguro que us encisarà!

I només un aclariment, el mocador de serrells és meu..., però el moiet tenia fred!!! :)