LAS TRES VELAS, Joaquin Sorolla 1903
-Xicotetes...afanyeu-vos que se mos fa tard! -va dir la mare.
-Mare...tinc sorra als ulls amb aquest ventot! -replicà la filla petita.
-Ara no mos aturem, ja hauran llevat les xàrcies i podrem afegir algun mollet al cistell, que els cuinaré amb creïlles. Hui anem ben tard! Ai....quin roig més bonic que tenen! -llençant un sospir.
-Mare...tinc sorra als ulls i el xiquet...gana!
-Filles...pareix com si fos el primer dia...que ja sou grandetes... -afegí malhumorada.
-Aquesta vesprada...podrem eixir al carrer? -va preguntar-li Carmencín alçant la veu per ser escoltada.
-Au...
Aquí trobareu les altres propostes...
-Mare...tinc sorra als ulls amb aquest ventot! -replicà la filla petita.
-Ara no mos aturem, ja hauran llevat les xàrcies i podrem afegir algun mollet al cistell, que els cuinaré amb creïlles. Hui anem ben tard! Ai....quin roig més bonic que tenen! -llençant un sospir.
-Mare...tinc sorra als ulls i el xiquet...gana!
-Filles...pareix com si fos el primer dia...que ja sou grandetes... -afegí malhumorada.
-Aquesta vesprada...podrem eixir al carrer? -va preguntar-li Carmencín alçant la veu per ser escoltada.
-Au...
Aquí trobareu les altres propostes...
_Interior_de_taller_-_Ramon_Casas_-_Museu_Nacional_d'Art_de_Catalunya.jpg)
.JPG)
15 comentaris:
ei! xicoteta, que m'ha agradat molt...
quin domini... fanalet
Molt bon diumenge!
A mi m'ha agradat molt també! Felicitats!
Bon cap de setmana! ;)
Sí,quin domini del registre col·loquial i dialectal, fanalet.
Molt bon apunt.
Aquest parlar és valencià o és calero, de l'Ametlla de Mar?, perquè cruïlles i pataques són d'allà, eixir em sona a valencià... imagino que deuen compartir moltes paraules dialectals, m'encanta llegir en aquest registre sobretot si ho demana el relat..
Molt bé xicoteta!
M'ha agradat molt fanal blau i el domini del "valencià" ( jo no en sé tant com per distingir si és calero com la lolita escriu dalt....de debò ho he trobat genial! bé, ixo ja que me pareix que faig salat per anar al gimnàs i em fa paor que no m'agafi mandra....una abraçaeta!
Aquestes dones se'm fan més properes en aquest diàleg tan ben cuinat.
Em despistes Fanalet :)
Xicoteta molt béee!
Bona setmana wapa!
Amb molt caliu mariner del mediterrani ^_^ Felicitats pel relat
Molt ben descrit amb un llenguatge valancià que el fa únic. M'agrada...xicoteta!!!!
Tot el relat té una atmosfera especial que li dóna un gran encant. Felicitats!
Quines coses té el català, hi ha paraules que se m'escapen! Però l'aportació és bona, ai aquestes filles queixoses...
Què bonic!! Diferent i molt fresc!! =)Enhorabona a tu també ;)
M'agrada molt la quotidianitat de la conversa! He gaudit amb l'accent amb què parlen.
Felicitats! :-)
M'ha agradat molt com ens portes al lloc on Sorolla va pintar el quadre (la platja de la Malvarrosa a València) i com reflecteixes, fins i tot, el moment exacte del quadre amb una possible conversa ben quotidiana.
Sense pretensions i sense vergonya, els teus personatges parlen com si ningú no els llegís.
Breu relat però bo, d.
Publica un comentari a l'entrada