01 de maig 2010

Amanir la nit


Amanir la nit
amorosint de colors
la desesperança.

8 comentaris:

Elvira FR ha dit...

Amanir la nit amb oli i sal i pebre....si l'esperança diuen, és verda, la desesperança....
M'ha agradat molt la foto i les paraules també..molt!

Arare ha dit...

a mi també... com a l'Elvira.

i em menjaria el poema... amb pa amb tomàquet! nyammmmmm

Carme ha dit...

Que bonic, fanalet!
Si la desesperança es pot amorosir una mica, sempre és menys desesperança.

lolita lagarto ha dit...

Amanir la nit...omplir de color la foscor..
realment els trobo molt molt bons aquests versos, m'ha encantat!
i les mans... també diuen molt...

novesflors ha dit...

Sempre hem de posar colors per apaivagar la desesperança, la nostra i la dels que tenim al costat. Això vull tenir-ho ben present.
M'agraden els teus pensaments, breus, tendres, colpidors...

Cèlia ha dit...

Ens haurem d'impregnar de molts colors per amorosir les cada cop més esteses desesperances! Un vers preciós, ets una mestra!

Joana ha dit...

Amorosir la vida amb una vinagreta fa de bon passar.
Bon cap de setmana Fanal!

Núr ha dit...

mmm... magranes!