A la llum d'un fanalet: Amanir la nit

01 de maig 2010

Amanir la nit

Amanir la nit

amorosint de colors

la desesperança.

8 comentaris:

Elfreelang ha dit...: Amanir la nit amb oli i sal i pebre....si l'esperança diuen, és verda, la desesperança....
M'ha agradat molt la foto i les paraules també..molt!; 1 de maig del 2010, a les 0:32
Montse ha dit...: a mi també... com a l'Elvira.

i em menjaria el poema... amb pa amb tomàquet! nyammmmmm; 1 de maig del 2010, a les 11:20
Carme Rosanas ha dit...: Que bonic, fanalet!
Si la desesperança es pot amorosir una mica, sempre és menys desesperança.; 1 de maig del 2010, a les 11:21
lolita lagarto ha dit...: Amanir la nit...omplir de color la foscor..
realment els trobo molt molt bons aquests versos, m'ha encantat!
i les mans... també diuen molt...; 1 de maig del 2010, a les 12:13
novesflors ha dit...: Sempre hem de posar colors per apaivagar la desesperança, la nostra i la dels que tenim al costat. Això vull tenir-ho ben present.
M'agraden els teus pensaments, breus, tendres, colpidors...; 1 de maig del 2010, a les 13:04
Cèlia ha dit...: Ens haurem d'impregnar de molts colors per amorosir les cada cop més esteses desesperances! Un vers preciós, ets una mestra!; 1 de maig del 2010, a les 16:33
Joana ha dit...: Amorosir la vida amb una vinagreta fa de bon passar.
Bon cap de setmana Fanal!; 1 de maig del 2010, a les 20:30
Núr ha dit...: mmm... magranes!; 3 de maig del 2010, a les 13:14

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)