No és dimarts, sino dijous. Però és tretze; i un tretze com avui, cinquanta; i en fa més de trenta; i al seixanta t'estrenaves en l'ofici de viure -com deia Pavese-, i ja estem al dos mil deu.
Continuarem xifrant (a mi que tan malament se'm donen)!. I en la balança, comptant cada mil·ligram, em sento una multimilionària d'amistat compartida.
Felicitats Barbollaire!
7 comentaris:
Doncs, multimilionària d'amistat compartida, moltes felicitats a tu també i a l'amic i poeta barbollaire, també, per descomptat.
50 somriures i 50m felicitats.
I una abraçada ben forta a tots dos
Al barbollaire no el conec gaire encara que de vegades el llegeixo però moltes felicitats a ell pels anys i als dos per la llarga amistat!
i cent abraçades! ( ui m'he copiat de la Carme)
Quin regal més bonic, jo dimarts ho vaig fer per la "Naia" dedicar-li un post pel seu Aniversari, i em va dir que era el regal més maco que li havien fet (uf).... Ja he felicitat al Barbollaire pel !feisbuc" però aquí us vull felicitar a tots dos, i deixar-vos un grandíssim petó :) muasssssss!
"multimilionària de felicitat compartida", digne del mestre Llach.
Ens apuntem a felicitar en Bedollaire!
Que la felicitat faci l'eco dintre teu, i la lluna hi faci el ple...
Una abraçada de 13.
onatge
Trasto...
t'estimo
Petoent dolç
:¬)*
Aprofito que en barbollaire està per aquí, i al que no tinc el gust fins ara de conéixer-lo, per felicitar-lo doblement: per complir anys i per tenir amigues com fanal, que saben tan bé dedicar aquests tipus de posts als amics... ;)
Publica un comentari a l'entrada