Qui ho ha dit que haig de comprendre
les coses, diu el poeta.
les coses, diu el poeta.
Les coses passen perquè passen,
i l’amor també, igual que elles.
i l’amor també, igual que elles.
Per què esbrinar principi i fi?
Cal resseguir sens treva algun camí,
no ens podem aturar al mig d’un bosc
i que vingui la nit a acompanyar-nos.
no ens podem aturar al mig d’un bosc
i que vingui la nit a acompanyar-nos.
La lluna volta, minva, creix
i es fa rodona.
i es fa rodona.
L’estiu que mor prepara un altre estiu.
El tren que marxa nord enllà
retorna sempre al punt de la partença.
retorna sempre al punt de la partença.
Neixen les flors i l’endemà fineixen,
tornen a néixer perquè és bo que els
tornen a néixer perquè és bo que els
cicles s’acompleixin.
I és bo que res sigui sempre igual
però que torni allò que és bo.
Quima Jaumeperò que torni allò que és bo.
12 comentaris:
tan debò torni allò que era bo....de moment van mal dades....
ei paraula de comprovació: moderem
Els cicles són així i no podem tòrcer-los.
Precioses les fotografies.
Salut.
Espera un moment, veuras a l'horitzó allò que esperes
Això dic jo, qui ho ha dit?
qui ho va dir es va quedar ben ample!, perquè mira que ha portat cua...
les flors no cabrien dins la pell...si en tinguessin, precioses!
Ja que hi ha d'haver cicles, agafem al vol els bons moments quan passen a prop i esperem, que hi tornaran a passar...
I és bo que res sigui sempre igual
però que torni allò que és bo.
Quanta raó.
Quin poema més sentit...
Abraçada
Elvira, reina. Seguim igual! No puc! Alguna cosa no em deixa posar el NOM/URL (diria que és això). No podries tenir-ho com en Fanalet? O la Carme? En el teu, només em surt l'open ID!
Ho deu haver dir algú que tenia el vici de comprendre els coses, com jo. A mi m'agrada comprendre les coses, a més a més de respectar-les i de respectar els cicles. Clar que no sempre s'aconsegueix de comprendre tot. O dit d'una altra manera cada vegada és més difícil entrendre les coses.
Això sí: el que sigui bo que torni, sempre!
Com les abraçades, són bones... i te'n torno a fer una més.
Que torni...Quin poema més bonic!
Veritat,veritat
El canvi és etern. Gràcies per compartir aquest poema tan bonic!
Ai, els canvis...per als rígids és el nostre dolor, però també la nostra cura. M'agrada aquest poema.
Publica un comentari a l'entrada