26 de juny 2010

26 de juny de 1970

19 comentaris:

Barbollaire ha dit...

vaja, vaja, vaja...

el que dona de si una boina!

(i ara si vols expliques a l'audiència l'enigma del meu comentari... o no!! ;¬P)

petó dolç... ah! i gràcies!

Elfreelang ha dit...

Això mateix explicau fanal blau.....40 anys? no és pas el teu aniversari? és un aniversari?

Calpurni ha dit...

Intente jo l'explicació: aquest paper de periòdic estava dins d'una boina perquè no perdera la seua forma i ara, per la raó que siga, han aparegut la boina i el paper.
Sí o no?
Salut i enigma!

fanal blau ha dit...

Calpurni!

Si!
Ahir en Barbollaire em demanava una boina per fer unes fotografies; jo en tinc unes quàntes (boines i barrets) dels avis i la meva mare, endreçats en capses però ben protegits amb fulls de diaris de fa molts anys; mai no me'ls he posat, però sempre m'ha fet il·lusió conservar-los i n'hi ha algun de ben i ben curiós. Potser algun dia els regali a alguna companyia de teatre...
Curiosament, també, la data del full del diari era de just fa quaranta anys.
Caram, Jesús, l'has clavat!
Una abraçada!

fanal blau ha dit...

Elvira, ja veus en Calpurni...:)
Algun més de quaranta...;)

fanal blau ha dit...

Barbollaire...voilà!
La fotografia m'agrada! :)

Carme Rosanas ha dit...

Que gran que em sento quan veig aquest diari! fa 40 anys... buf! havia decidit deixar el primer curs d'econòmiques que no m'agradava gens, (juny 1970) casar-me el mes de novembre (1970) i començar psicologia al gener del 71!

Em fareu el favor... de no desenterrar més boines, si us plau? :) que això de transportar-me als 18 anys és una mica heavy? :)

La foto és molt maca, això sí i el diari arrugat com pertoca! Una abraçada ben forta!

I el Calpurni... és endeví, o què... m'ha deixat de pasta de moniato. Jesús, una abraçada també per a tu!

fanal blau ha dit...

Et sents gran?
Clar!!!
És que ets gran, Carme!
Gran persona, col·leccionista de moments, amiga, propera...

Tinc una amiga que sempre em diu que li agrada fer-se gran, i em sembla que començo a entendre-ho.

I no és desenterrar, Carme! Són reaparicions!!! :)

Una abraçadeta!

Carme Rosanas ha dit...

Hagués hagut de dir "que vella em sento", Fanalet?

Però no... és que no em sento vella, en sento que he viscut molt, cosa que és genial... i com que he viscut molt tinc uns bastants anys... i crec que comparteixo això de la teva amiga, m'agrada bastant fer-me gran... tret d'alguns inconvenients... la majoria de coses són avantatges. :)

Joana ha dit...

He estat una estona intentant desxifrar l'enigma :)...fins que he anat directament als comentaris jejejjequè són 40 anys??? jajaj
Mitja vida ! quasi res...
petó fanalet i de passada al barbollaire :)
Bon dilluns!

fanal blau ha dit...

Yeps!

No crec pas que siguis vella, hi ha gent que se sent vella havent viscut molt poc, i això si que és una llàstima!
I cert, tret d'alguns inconvenients, la resta són aventatges...

Bon començament de setmana, Carme!

fanal blau ha dit...

Joana!!!
40?
de seguir a aquest ritme que portem, en un plis ens plantem als 80!!!

un petó per a tu!

kweilan ha dit...

S'ha resolt la intriga!

sànset i utnoa ha dit...

Moltes felicitats de part dels dos per aquest número tan rodó!

Mortadel.la ha dit...

Ohhhh! Fanalet! La foto és preciosa.
Saps quina és una de les meves passions? Els barrets! Tooooma! Paraula. Please, me'n guardaràs un? No els regalis tots...

fanal blau ha dit...

Kweilan, veus que fàcil?
Intriga resolta!

fanal blau ha dit...

sànset i utnoa, gràcies!
Una abraçada per a cadascú!

fanal blau ha dit...

Mortadel·la,

sabent-ho, si algun dia tiro pel dret...pensaré amb tu i te'n faré arribar un.
De moment encara hi ha una certa resistència a desprendre'm d'ells pel que tenen de record.

A mi em fan gràcia, però crec que la primera vegada que em vaig posar un barret (devia tenir setze o disset anys, me'l van regalar per reis, era de feltre i s'havien posat de moda) un desaprensiu, pel carrer, em va mirar i em va dir...: "tapón"!
Em sembla que els barrets encara em fan més menuda...Ces't la vie!

Mortadel.la ha dit...

Jajajajajaja! No fotis? Ai, senyor! Ja en som dos!
Quina gràcia que m'has fet. Clar que si m'ho diuen a mi, li trenco la cara.
Que desagradable aquest noi! Segur que estàs molt bufona.