12 de juny 2010

Els 1001 moments de la Carme (1)





No és el sol,
és el pigment intens de pau i lluita.
Tonalitat sovint envejada.

Dibuix de la Carme

16 comentaris:

Joana ha dit...

Així com envegem el color hauríem d'envejar els valors e pau i lluita que tan fàcilment oblidem!
Bon dia fanalet!
El cafè que prenc també és d'aquest color! :)

rebaixes ha dit...

Ha establert el vell misteri
Ha sofert el raig del sol
i miraculosament s'ha tornat bruna.
les plujes d'odi no la canvien
ella està en seva lluita.
La llibertat que no arriba,
i morir per sa cultura...
...................................................... Anton

fanal blau ha dit...

Ben bé per aquí per on anava la idea, Joana. :)
Bon dia, llum de dona!

fanal blau ha dit...

Preciós, Anton, el teu poema. Una vegada més, gràcies. Quina manera més bonica de transmetre tens...
Una abraçada!

Albert B. i R. ha dit...

Envejada i, per desgràcia, massa cops poc respectada per gent que no entén de valors democràtics.

Elvira FR ha dit...

Fin i tot els comentaris són poètics fanal aquest és un dels teus mèrits convertir-ho tot en poesia!

joanfer ha dit...

Tant de bo tothom pogués mirar amb uns ulls tan poètics com ho fas tu... ;)
Petons!

Carme ha dit...

Poesia reivindicativa o reivindicació poètica... en qualsevol cas, és preciosa. Me l'emporto al meu post. Puc?

Gràciaules ben trobades que remouen alguna cosa ben endins.

Cèlia ha dit...

Amb molta suavitat has donat al clau!

novesflors ha dit...

Quina preciositat de petit poema!
Una perleta amb sabor de café.

fanal blau ha dit...

Tens raó, Albert!
Bona entrada de setmana, i gràcies per passar!

fanal blau ha dit...

Elvira, sempre tan generosa! :)
Una abraçada!

fanal blau ha dit...

Joanfer,
a mi, sovint, m'agradaria que fóssim tots plegats de posar-ne una mica més.
En tot cas, intentem-ho no?
Una abraçada!

fanal blau ha dit...

Carme, amunt doncs!
Sempre remou...

M'agrada aquest gràciaules, que són paraules agraïdes o gràcies poèticament escrites.

Una abraçada!

fanal blau ha dit...

Cèlia,

el dibuix va convidar-m'hi!
Un petó!

fanal blau ha dit...

Petit, petit, petit...
Perletes de pau i lluita!
Una abraçada, dona poeta!