Així com envegem el color hauríem d'envejar els valors e pau i lluita que tan fàcilment oblidem! Bon dia fanalet! El cafè que prenc també és d'aquest color! :)
Ha establert el vell misteri Ha sofert el raig del sol i miraculosament s'ha tornat bruna. les plujes d'odi no la canvien ella està en seva lluita. La llibertat que no arriba, i morir per sa cultura... ...................................................... Anton
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència.Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita. (el mail es troba al perfil)
Ah! I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
16 comentaris:
Així com envegem el color hauríem d'envejar els valors e pau i lluita que tan fàcilment oblidem!
Bon dia fanalet!
El cafè que prenc també és d'aquest color! :)
Ha establert el vell misteri
Ha sofert el raig del sol
i miraculosament s'ha tornat bruna.
les plujes d'odi no la canvien
ella està en seva lluita.
La llibertat que no arriba,
i morir per sa cultura...
...................................................... Anton
Ben bé per aquí per on anava la idea, Joana. :)
Bon dia, llum de dona!
Preciós, Anton, el teu poema. Una vegada més, gràcies. Quina manera més bonica de transmetre tens...
Una abraçada!
Envejada i, per desgràcia, massa cops poc respectada per gent que no entén de valors democràtics.
Fin i tot els comentaris són poètics fanal aquest és un dels teus mèrits convertir-ho tot en poesia!
Tant de bo tothom pogués mirar amb uns ulls tan poètics com ho fas tu... ;)
Petons!
Poesia reivindicativa o reivindicació poètica... en qualsevol cas, és preciosa. Me l'emporto al meu post. Puc?
Gràciaules ben trobades que remouen alguna cosa ben endins.
Amb molta suavitat has donat al clau!
Quina preciositat de petit poema!
Una perleta amb sabor de café.
Tens raó, Albert!
Bona entrada de setmana, i gràcies per passar!
Elvira, sempre tan generosa! :)
Una abraçada!
Joanfer,
a mi, sovint, m'agradaria que fóssim tots plegats de posar-ne una mica més.
En tot cas, intentem-ho no?
Una abraçada!
Carme, amunt doncs!
Sempre remou...
M'agrada aquest gràciaules, que són paraules agraïdes o gràcies poèticament escrites.
Una abraçada!
Cèlia,
el dibuix va convidar-m'hi!
Un petó!
Petit, petit, petit...
Perletes de pau i lluita!
Una abraçada, dona poeta!
Publica un comentari a l'entrada