16 de gener 2011

quart primera

La  iaia, abans i després de perdre les brides en aquest món terrenal, solia explicar que a l'escala hi havia viscut de petit "l'Augustu Algueró" i que  passava hores fent escales de piano, de do a do i de do a do. Cinc anys més menut que la mare. Vint-i-nou més gran que jo baixant les mateixes escales de marbre amb les cantoneres arrodonides.
Em feia somriure el seu pronunciar "l'augustu", amb aquest èmfasi a la u, que és la darrera lletra de les vocals, segons es comenci, si comencem per la a


Feia molt que no en sentia a parlar d'ell. I fa un parell d'hores, quan n'he sabut de la seva mort, m'han vingut melodies a la memòria.






14 comentaris:

Joan Guasch ha dit...

a mi em recorda Eurovisión quan era petit. Les fotos de les flors, uau!

kweilan ha dit...

A mi em recorda la tele en blanc i negre quan era petita.

Carme ha dit...

Sí, sí, com en Joan, em recorda les cançons d'Eurovisión!

Aquesta, Penélope, és maca!

barbollaire ha dit...

Independentment a la patxanga a la que es fa (o el van fer) apuntar, era un gran arranjador musical i un bon compositor.

La Carmen Sevilla, sortir vestit de pantera rosa quan ja no tenia "tipet", i altres merdés del mateix color, son coses que no haurien de desmerèixer la seva vàlua com a músic.

PS. No he trobat la partitura, i'm sorry

lolita lagarto ha dit...

Tota la vida n'he sentit a parlar de "l'Augustu", però mai havia parat gaire atenció de qui era o del que feia.. ma mare el solia esmentar quan érem petits... oh mira ... l'Augusto Algueróoo!, calleu calleu.., ara quan en senti a parlar, sempre em vindrà al cap aquest quart primera..

Pilar ha dit...

Les seves cançons, en especial "La vida es una tómbola", han format part del repertori que uso per a taladrar tímpans.
Bon homenatge, Fanal blau.

fanal blau ha dit...

Joan, coses que queden a l'habitació de la memòria.
Gràcies!

fanal blau ha dit...

kweilan,

a casa meva la tele va arribar tard; havíem anat al quart segona a veure-la!
un petó!

fanal blau ha dit...

Carme, bon final i bona estrena!
:)

fanal blau ha dit...

barbollaire,

no sabia pas que s'hagués vestit de pantera rosa, només m'han vingut al cap les explicacions de la iaia. I m'han portat a la casa de fa un munt d'anys. Ben aprop de la teva.

Estic d'acord amb tu!

Si tu no has pogut trobat la partitura, no val la pena que continuï esmerçant-m'hi. Senyal que no es deixa veure.

Però vés que avui encara hauria provat amb el teclat!

Bones acaballes de diumenge.

fanal blau ha dit...

lolita...diuen que "nunca es tarde"...
;)

fanal blau ha dit...

Pilar,

no s'han de taladran, els tímpans. S'ha de tenir molta cura.
Però "la vida es una tómbola-tom-tom-tómbola..."
De luz y de color, ja no ho acabo de tenir del tot clar. Però potser sí!

Una abraçada!

Mortadel.la ha dit...

Em sona més el nom que res més, no sabia que tocava, ves! A casa l'anomenaven per ALGUERÓ.
Fanal et dec una resposta que no m'ha donat temps de respondre, oi que m'entens? La resposta és que sí! Que hem de fer el cafè d'una vegada! Tu digues quan et va bé. Tu tens uns horaris més marcats. Val? Em sap greu rata...
Petons, Fanaletti! i disculpa'm!

El porquet ha dit...

Caram, entre veïns famosos!

També he sentit la seva notícia. Ja em disculparàs la meva ignorància però no n'havia sentit a parlar mai fins que, precisament, vaig sentir la notícia de la seva mort.

He al·lucinat amb la mà de cançons que va composar! I jo que em pensava que eren dels intèrprets que les cantaven... que enganyat estava jo!

Un monstre musical, realment.