28 de febrer 2011
El sopar
Les taules eren buides. Els marbres ensenyaven les màcules del temps. Un calendari rònec i llardós, s'havia aturat al vint-i-cinc.
Vaig estar ben temptada de demanar si em podien canviar el temps (se'n devien oblidar), o la data. L'hauria fotografiat de nou abans d'arribar, tres quarts d'hora després, al sopar que sense seure a taula, em va fer sentir com a casa.
Res millor que la bona companyia. Un vint-i-sis.
Gràcies i una abraçada ben gran a tota la companyia!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
24 comentaris:
Oooooh! Nena, quin post més maco, poètic, fantàstic i genial. Ara em fas enveja, de fer uns posts així!
Va estar molt i molt bé, va ser molt maco... tant com el teu post.
Una abraçada, preciosa!
T'ha quedat fantàstic!
Tot un plaer conéixe't!!!
Una abraçada!
I segur que ens deleitaràs amb unes fotos dignes de concurs!
fanalet...una abraçada i fins aviat! Quin goig tot plegat :)
Si és que on hi ha art, hi ha art!!
Curiosament, jo tinc una de semblant estesa al pati, esperant un post...
Quina casualitat!!
jajajajajaja!!!
Petonet :¬)***
Si es que els grans moments queden fora del temps! Un post molt bonic, com sempre.
Gràcies a tu per fer, d'un sopar entre amics, una bonica peça literària.
Bén logrades les fotos i l'escrit m'agrada també,és com melancòlic.
unes fotos molt suggerents i un post molt bonic
osti amb tantes emocions i tantes virtualitats fetes realitat ni vaig veure el calendari ni res, igual si hagessin estat les parets pintades a ratlles tampoc m'he n'hauria adonat!!! molt maques les fotos fanal blau! i l'escrit per descomptat!!!
Quin lloc més genial no? I les fotos tremendes!
Així que us ho vau passar de conya, no? Quina enveja!
Què bonic! Una abraçada!
Va estar molt bé!
Un plaer coneixer-te!
uns grans plaers, fanal blau: conèixer-te i llegir-te :-)
Saps treure poesia de tot! M'encanta la teva mirada i sensibilitat!
(i el toc del calendari, genial!)
A veure si un altre any ens afegim!
Ep aquestes taules no hi eren, però si la gent... i les croquetes.
Per uns segons el temps s'ha aturat.
Marta, i em prgunto que quina deus ser entre les personalitats retratades a la foto? Misteri!
Pel que veig als vostres escrits i a les teues fotos, la cosa va estar bastant bé, no? M'alegre molt de que així fóra.
Una abraçada i enhorabona.
Va ser una gran nit! Gràcies per participar-hi. I fins aviat, no? Un petó.
... fabulós !!!!!!!!!!!!!
Tan de bó les fulles puguerem intercanviar el temps com si fossen cromos repetits, m'agrada
Tot un autèntic plaer!!!
gràcies per venir!
un gran sopar i una millor companyia!
Que bonic... :)
Publica un comentari a l'entrada