21 de febrer 2011

Relats conjunts

EL PETÓ (V-J day a Times Square), Alfred Eisenstaedt 1945


Després de l'exposició fotogràfica, ens va sobrevenir un cuc de desig insospitat, brusc i fulminant. Tanmateix manyac, dolç i amorós.
Abans de tornar a l'hotel, vam passar per la cruïlla per inmortalitzar el nostre bes.
El bes que ens ha quedat sempre a la memòria.

13 comentaris:

XeXu ha dit...

Un bes que milers de parelles deuen haver recreat aquí mateix, que potser és un dels petons més famosos de la història!

Joana ha dit...

I cadascú en guarda el gust d'un petó com aquest.
Paraula clau: supper !
bona nit Fanalet!

Elfreelang ha dit...

T'ha quedat de petó fanal blau!

Carme ha dit...

:) cadascú immortalitza el bes que l'importa més! T'ha quedat molt dolç!

montse ha dit...

La memòria es selectiva i guarda com favorit el gust d'aquest petó.

Olguen Dalmasas ha dit...

Aquesta foto, siga quin siga el context, ha passat a la història, la qual la fem nosaltres i, com a tal, som els que diem què té que estar i què no. Això si, ens ha marcat, ehh! Qui no ha fet aquest moviment mai? Jo almenys sí...

DooMMasteR ha dit...

Bones fotos i bon relat :-)

rosana ha dit...

Hi ha fotos que romanen en la memòria. Hi ha besos que també. Molt bó, un abraç

Pilar ha dit...

Les coses importants que visualitzem, ens entra per la retina i ens ocupa els sentiments...Per què no hem d'escenificar-les i així superar el sentiment de quan les contemplàvem?
T'han calgut poques paraules per a una perfecta composició.

El porquet ha dit...

Això és tenir clar com passar a la història!

maijo ha dit...

T'ha quedat molt bé!

kweilan ha dit...

Un text que li va de perles!!

McAbeu ha dit...

La foto els ha inspirat però el petó de veritat és el seu, el de cadascun de nosaltres.
Bon relat!!