EL PETÓ (V-J day a Times Square), Alfred Eisenstaedt 1945
Després de l'exposició fotogràfica, ens va sobrevenir un cuc de desig insospitat, brusc i fulminant. Tanmateix manyac, dolç i amorós.
Abans de tornar a l'hotel, vam passar per la cruïlla per inmortalitzar el nostre bes.
El bes que ens ha quedat sempre a la memòria.
_Interior_de_taller_-_Ramon_Casas_-_Museu_Nacional_d'Art_de_Catalunya.jpg)
.JPG)
13 comentaris:
Un bes que milers de parelles deuen haver recreat aquí mateix, que potser és un dels petons més famosos de la història!
I cadascú en guarda el gust d'un petó com aquest.
Paraula clau: supper !
bona nit Fanalet!
T'ha quedat de petó fanal blau!
:) cadascú immortalitza el bes que l'importa més! T'ha quedat molt dolç!
La memòria es selectiva i guarda com favorit el gust d'aquest petó.
Aquesta foto, siga quin siga el context, ha passat a la història, la qual la fem nosaltres i, com a tal, som els que diem què té que estar i què no. Això si, ens ha marcat, ehh! Qui no ha fet aquest moviment mai? Jo almenys sí...
Bones fotos i bon relat :-)
Hi ha fotos que romanen en la memòria. Hi ha besos que també. Molt bó, un abraç
Les coses importants que visualitzem, ens entra per la retina i ens ocupa els sentiments...Per què no hem d'escenificar-les i així superar el sentiment de quan les contemplàvem?
T'han calgut poques paraules per a una perfecta composició.
Això és tenir clar com passar a la història!
T'ha quedat molt bé!
Un text que li va de perles!!
La foto els ha inspirat però el petó de veritat és el seu, el de cadascun de nosaltres.
Bon relat!!
Publica un comentari a l'entrada