Quatre paraules
Mig en somnis, un àngel
se m'apareix i em tempta:
escriu, fes un poema.
Vull treure-me'l de sobre
vull dormir el son dels justos,
o el son dels pecadors,
m'és igual. Vull dormir.
Però ell insisteix.
Té, diu: quatre paraules:
món, país, llengua, amor.
I afegeix: gairebé
ja t'he fet el poema.
Jo li dic: si escric món,
bé hi hauré d'afegir
desastres, fam i guerres.
Si escric país ja entro
al territori foll
de l'ésser i dels fantasmes.
I si escric llengua, veus?,
el dolor em trenca l'ànima.
No puc escriure més.
I em diu: tu escriu amor
pel món i pel país
i per aquesta llengua
que es mor i et trenca l'ànima:
veuràs que encara pots
fer aquest i mil poemes.
Narcís Comadira
Mig en somnis, un àngel
se m'apareix i em tempta:
escriu, fes un poema.
Vull treure-me'l de sobre
vull dormir el son dels justos,
o el son dels pecadors,
m'és igual. Vull dormir.
Però ell insisteix.
Té, diu: quatre paraules:
món, país, llengua, amor.
I afegeix: gairebé
ja t'he fet el poema.
Jo li dic: si escric món,
bé hi hauré d'afegir
desastres, fam i guerres.
Si escric país ja entro
al territori foll
de l'ésser i dels fantasmes.
I si escric llengua, veus?,
el dolor em trenca l'ànima.
No puc escriure més.
I em diu: tu escriu amor
pel món i pel país
i per aquesta llengua
que es mor i et trenca l'ànima:
veuràs que encara pots
fer aquest i mil poemes.
Narcís Comadira
_Interior_de_taller_-_Ramon_Casas_-_Museu_Nacional_d'Art_de_Catalunya.jpg)
.JPG)
15 comentaris:
Aquest poema d'en Narcís Comadira, l'he llegit aquest matí a casa la novesflors i li he manllevat per dur-lo fins aquí.
En aquest món que ens toca viure, ens cal escoltar les veu que ens digui: tu escriu amor.
Fanalet... en aquests moments tinc la pell de gallina.
No el coneixia. Gràcies per descobrir-me aquesta autèntica meravella.
Molta pell de gallina.
Suposo que avui hi haurà molts posts per commemorar aquest fet, i encara que ja sabeu que la poesia i jo no som massa amics, sempre som a temps de felicitar-vos, oi?
Jo com el Porquet, la pell de gallina m’ha quedat després de llegir-lo, mentre el llegia el cor semblava bategar amb força.
Gràcies Fanalet per penjar-lo.
Bon dia de la poesia!
Encertadíssim.
Totes i cadascuna d'aquestes veus brillen, emmarcant aquest gran poema.
AN COMADIRA.....EL MEU POETA PREFERIT,GRAÇIES¡¡¡¡¡
JUGANT....
tu escriu amor, escrivim-lo tant com calgui i pràctiquem-lo encara més..
el poema d'avui és EL POEMA
i les fotos li fan la cort..:)
No em canso de llegir-lo, i les flors fan molt efecte.
Bona poesia i m'encanten aquestes imatges florals!
Petonet
No el coneixia, és preciós!
I les flors tb son ben maques, il·luminen el dia gris!
El poema em va ben impactar quan el vaig llegir.
I el despertar vermell de la flor és una meravella.
Ja no sé quantes llegides porto d'aquest poema... és una meravella...
tu escriu amor...
Hem sembla que aquest poema avui s'emporta la palma, aquest matí només arribar a l'escola ja m'ha vingut a rebre...molt bonica aquesta flor vista de tants angles diferents...
Fanalet que ens il·lumines amb l'esplendor d'un poema que fa bategar el cor del visitant i vesteix de vermell passió la flor que l'acompanya. Gràcies per aquest present que ens arriba a l'ànima.
Publica un comentari a l'entrada