22 de març 2012

Torna, recurrent.



Torna, recurrent,
cada nova anyada.
No deixa de sorprendre'm.
Li poso ulls.
Li prenc els dits.
Li prenc el desig d'esclat.
Mà a mà. A la pell.
M'hi perdo.
El groc-carolina,
que és el sol de les nits clares.
L'esquitx que dóna
l'espera.
La bellesa.
La força que balla
com heura enfiladissa.
I l'aroma
que em torna,
recurrent,
cada nova anyada
sempre arriba de nou.
I sempre amb avidesa.





14 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

M'encanten les fotos i les paraules.

Ja m'he fixat en les violetes africanes que et guarden la porta. Són una preciositat! :)

Petonets de bona nit...
a repartir...

jpmerch ha dit...

Boniques fotografies envoltades en bonics versos.
Bona nit Fanalet!

kweilan ha dit...

Un poema preciós. Com les fotos.

Glo.Bos.blog ha dit...

Inspirat poema, belles imatges...
Un post preciós! Gracies.

GEMMA ha dit...

I és un goig rebre aquest nou despertar de la naturalesa!

M'agrada com escrius.

Petons i bon cap de setmana, Marta.

montse ha dit...

Un bon regal de primavera.

novesflors ha dit...

Ui que bonis tot plegat. A veure si em pose amb la terrassa i renove el meu "petit jardí".

M. Roser ha dit...

M'ha agradat això "color del sol de les nits clares"...
La primavera sempre fa renéixer les plantes del jardí o del test...Comença el cicle de la natura!

El porquet ha dit...

La natura i els seus sempre misteriosos, repetitius però sorprenents cicles... torna la primavera (i almenys ha tornat amb pluja i neu!).

Ah, moltíssimes gràcies per passar un altre cop pel meu darrer post... és fantàstic rebre tants ànims de tots vosaltres! Ja s'acosta el diumengeeeee!!!!

montse ha dit...

Una bonica manera de recordar la Primavera amb tot el seu esclat de bellesa i color per tot arreu!!
Una abraçada.

Papallona blava. ha dit...

La floració primaveral és un esclat que ens sorprèn amb la seva màgia, llum i esperances. La natura ens ofereix, immutable, la seva constant mutació en el cicle de la vida.
Un poema molt ben il•luminat, Fanal blau.
Abraçades.

Elfreelang ha dit...

Jo també seré recurrent cada dia més poeta, cada dia més bona fotògrafa... unes fotografies esplèndides ! una poesia encara millor!!!! abraçada de primavera!

Mps Landino ha dit...

Unes fotos precioses!
Molt bonica la poesia

Olga Xirinacs ha dit...

L'observació de la natura requereix paciència i bon humor.
També ens aporta una lliçó de vida, o de política, que ve a ser el mateix: els que sobreviuen són els depredadors i els més ben adaptats.
Mentre observem, reflexionem.
Precioses i precises fotografies.