17 de juny 2012
Ves que vinc!
Recullo estels i estrelles.
Ves quina feinada a fer...
endreçar-los dins la bossa.
Diràs que m'he begut l'enteniment,
que ja no fan llum,
que és un joc infantil,
que no té sentit.
Ves quina feinada a fer,
quan em falten hores
i, en algunes, tot se m'esborrona;
que si atino a veure-les dansant
per les llambordes
m'atrapa un desfici
-que no sé contenir-
estotjat,
i faig mans i mànigues que no tinc
per apropar-te'n una.
Ves que vinc!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
22 comentaris:
Bonic! Quin plaer collir estels...
T'ajudo a recollir-ne, per poder fer molts regals.
Espero no perdre la capacitat de recollir estels de les llambordes o pescar-los del cel.
Bon diumenge!
Que bonic això recollir estrelles... què més dona si diuen que t'has begut l'enteniment!! el que compta és que el que fem ho fem de bon grat!
Petonets i bon diumenge Fanalet!!
Ai, tu sempre est capaç d'apropar-nos-en una.
Uauuuuu! Que ja en tens molts? Els estels fanalet, són com els somriures, no en ve mai d'un, quan més en tenim millor!
Petonet
Vine, vine... :)
I jo que et dono les gràcies. Que bonic!
Jo també i vull jugar a recollir estrelletes , vaig a buscar un cistell...I després contarem qui n'ha recollit més.
preciós recollir estels i estrelles .....
Quina feina més bonica! Recollir estels i fer-los arribar a qui desitges.
Preciós!
Posseir un tros de cel dins d'una bossa...quin poder que tens!
Bon dia de dilluns, Marta.
Estels i estrelles. Pescadors de llunes, també.
En un poble veí volien pescar la lluna amb un cove.
T'ho imagines?
:)
Jordi, sort que no ho he dit jo això eh?
Una bossa plena de estels i fanalets, jo també n'ompliré una.
Quina preciositat de poema, la imatge és fantàstica. M'encanta, com sempre
Recollir estels i proposar deitjos. Hauria de ser esport olímpic. Una abraçada.
Màgia pura, paraules que ens fan somniar, estels que tant de bo poguéssim tocar. Preciós Fanalet. Un potxonet ben gros i feliç revetlla!
Som la penya Bogarde i anem de blog en blog gràcies al Jordi de la Banyera, us fem particeps del nostre nou poema complementari "en temps de banyera II".
EN TEMPS DE BANYERA II (o de quan la clau de volta reflexava el vaivé de l'escuma de la banyera d'en Banyeta).
Banyera ferma i ben parada
en el temps, en el cristall maragda.
Una riba es despren del llac estany,
solca el sostre i s'entabana.
Solitud del banyador de fons,
entremaliat i saltimbanqui,
arlequí i hipofosfat pirat.
Banyera ferma i ben parada
en el temos, en el cristall maragda.
Aturem els rellotges, fascinats,
enraulits per la bruixola,
cavant fonaments d'altri.
Quina banyera, la d'en Banyeta,
la que des de la mort plàcida i sana
ens saluda i del cor en fa la calma!
(esperem que us hagi agradat, ara es tracta que visiteu el nostre blog com a penyora, hi trobareu gent que coneixeu i podreu dançar en el seu absurd i resolutiu plantejament...visiteu-nos, deixeu comentaris...som la Penya Bogarde.
la nostra adreça còsmica: penyabogarde.blogspot.com )
Gràcies.
Em falten hores per passejar-me per aquí, però us dono mil gràcies per l'acompanyament!
na abraçada a tots i totes!
M'agrada molt això de recollir estels i estrelles....sobretot torna-les a deixar al cel així ens ajuden a il·luminar les nits fosques.
Publica un comentari a l'entrada